Les decisions de govern que prenen les societats requereixen l’acord de la majoria de l’accionariat, sovint concentrat en poques mans. En canvi, en els clubs esportius cada soci (o compromissari) és un vot, cosa que exigeix fins i tot més capacitat de convicció. El Barça no va preparar bé l’assemblea de dissabte. Va voler fer passar per l’embut un nou escut sense la sigla FCB, una qüestió d’alt simbolisme i nul·la transcendència pràctica i, un cop constatat l’error, en va cometre un segon en retirar-la de l’ordre del dia, de manera que el compromissari, indignat, va acabar votant en contra de l’elevació del límit d’endeutament, un punt –aquest sí– amb impacte estratègic que d’altra manera potser hauria aprovat. Ahir, Bartomeu va admetre que havien après de l’error i que el nou escut es definirà a poc a poc i amb bona lletra.

La realitat, però, és que ens hem entretingut amb la modernització d’un símbol. Posats a modernitzar el club amb qüestions de nivell, convindria abordar l’adopció del vot electrònic entre els gairebé 150.000 socis en lloc dels menys de 1.000 compromissaris que van anar a l’assemblea o els poc més de 500 que van tombar l’elevació del límit d’endeutament. Al segle XXI hi ha eines més útils per exercir la democràcia que una assemblea de compromissaris.