La FIFA, un paradigma de modernitat, ha desfet una iniciativa ben pensada per mundialitzar el futbol i de passada estirar uns milions més. No ens hauria d’estranyar. Si la federació espanyola s’hi hagués posat bé, és raonable pensar que la FIFA hauria signat fent-hi alguna acotació. Però una iniciativa d’aquest calat, que toca de ple institucions tan paquidèrmiques com les que regeixen el futbol, hauria d’haver estat molt parlada i acordada. I això és, justament, el que no ha fet Tebas.

El president de la LFP, avalat elecció a elecció pels clubs en nom d’uns ingressos creixents, ha intentat que el partit de Miami entrés per la cabota, emparat en un contracte milionari a llarg termini i l’acord amb el Barça i el Girona.

Les raons de la FIFA per desautoritzar-se el partit poden estar ben fonamentades jurídicament, però la idea és viva, vàlida i acabarà fent-se realitat més d’hora que tard. El mercat és global i els diners són en unes àrees diferents d’on es practica el futbol més virtuós, una Europa que per les vies clàssiques ja no genera més diners. A Tebas l’han perdut les seves maneres, les seves presses a anunciar un acord que no coneixien els altres implicats. La seva llei de l’embut, vaja. Cap sorpresa. Però hi surt perdent tothom, no només la LFP, el Girona i el Barça.