Després de la millor setmana possible per al Barça, la de guanyar tres partits difícils i sense el seu líder, Leo Messi, queda la gran satisfacció de veure per fi un equip que fa un autèntic joc col·lectiu, però també comença una preocupació: veure com tornar a inserir l’argentí sense que desguitarri el que s’ha aconseguit. I no per falta de qualitat ni per dubtar del seu compromís amb l’equip, sinó per la inhibició que ocasiona la seva presència. El mateix Busquets venia a dir, després del 5 a 1 al Madrid, que quan en algun moment del partit el joc s’embussava, la solució era passar la pilota a Messi i ell se les empescava per resoldre-ho, però que ara s’han hagut d’espavilar. Valverde tenia diverses possibilitats de suplir l’absència de Messi. Una, com va fer Luis Enrique en el seu primer partit amb la selecció espanyola contra Anglaterra, avançar Busquets i que aquest fes les assistències als davanters; la segona, com en la pretemporada, que fent jugar Sergi Roberto a l’eix de l’equip del centre cap amunt, facilitava el joc també als seus davanters; la tercera, la que ha triat: utilitzar Arthur com a enllaç entre línies, tot fent constar que ha ajudat a l’èxit que el duo atacant Luis Suárez/Sergi Roberto hagi fet meravelles. Del darrer partit cal deduir dues constatacions: que Dembélé ha estat a l’inici dels tres darrers gols i veure, com un axioma que es dona a quasi tots els camps, que quan el primer gol el fa no un dels indiscutibles, com ha passat amb Rafinha i amb Coutinho, ha estat substituït.