Riure les gràcies
Algú amb molta experiència en l’esport i en el futbol afirma que encertar els resultats un cop s’acaben els partits es qüestió de paciència. I mai no falles. I és veritat. I els més valents i agosarats presumeixen. Com si fos per mèrits seus.
Després del partit contra el Real Madrid tot són encerts de Valverde pel fet que l’acompanya un resultat i l’adversitat del rival de sempre. Els té a set punts i els fan cinc gols. Cinc. Fa quatre dies el tècnic blaugrana no l’encerta amb els canvis. Els fa tard i malament i sempre amb voluntat de defensar un resultat. I els fan massa gols. Poca contundència defensiva. Un mal perfil per ser entrenador del Barça. Que fàcil és analitzar i jutjar segons els resultats i valorar ben poca cosa més. No canvia. Sempre és així. I així serà per sempre. Viure de les crisis alienes no és bo. I a Can Barça més d’un sembla que no és feliç amb la feina del tècnic. Ni guanyant el Real Madrid. Ni golejant el Real Madrid. Hi ha molta misèria d’esperit i molta ignorància atrevida per valorar un entrenador que no riu les gràcies. Ni les hi riu. I això que té molt sentit de l’humor, però prefereix reservar-lo. Encara li aniria en contra manifestar-lo. No l’entendrien. No és públicament aspre com Luis Enrique i es conté per no deixar-se anar i estalviar-se interpretacions. Valverde sap relativitzar el futbol i el seu entorn. El coneix. Sap el pa que s’hi dona. Ha voltat. Coneix el Barça. L’ha viscut com a jugador. Amb Cruyff a la banqueta. A ell i a Miquel Soler els van fitxar per debilitar un Espanyol que treia el cap a Europa a canvi d’un grapat de milions. Té experiència suficient per veure com venen. Els seus i els que fan veure que són dels seus. És equilibrat i busca això en el seu equip. Jugava de davanter i el desequilibri del contrari era un dels seus objectius. Ell vol un equip. I els jugadors entenen que el millor per anar pel món és ser un equip. Amb estrelles, sí, però un equip. Amb Messi, sí, però un equip. I anirà fent mentre el deixin. Si no l’han deixat, ha marxat. Té clar com vol i com li cal treballar. Fins ara Valverde no ha tingut un entorn agradable per treballar, però la seva feina convenç els jugadors. I més val tenir-los al costat conscients de la feina que han de fer. Amb Messi. I sense Messi al camp.