Uns Jocs iguals però diferents
Els estaments implicats en la precandidatura de Barcelona i els Pirineus catalans als Jocs Olímpics d’hivern del 2030 van escenificar dijous la posada de llarg d’aquest projecte en la presentació de la temporada de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH). Va ser un acte d’alta volada –celebrat en una gran vela en forma d’iglú, la cúpula de la qual va servir per projectar-hi vídeos a 360 graus– que va reunir dos consellers, el de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la de Presidència, Elsa Artadi, a més del secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i el president de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font. El format i la nodrida presència d’altes autoritats, gens habituals en presentacions anteriors de la FCEH, posaven en relleu la importància de la matèria que s’hi havia de tractar: una precandidatura olímpica continuista de la promoguda per Jordi Hereu el 2010, quan era alcalde de Barcelona, però també amb diferències importants que cal assenyalar.
La Generalitat pren el relleu a l’Ajuntament de Barcelona
El projecte d’Hereu (PSC) va ser recollit per Xavier Trias (CiU) quan, el 2011, va arribar a l’alcaldia de Barcelona. Dos anys després la candidatura quedava descartada per “falta de consens”, per bé que Trias deixava la porta oberta a presentar-ne una altra per al 2026. L’ascensió d’Ada Colau i els Comuns –molt reticents al projecte– deixava el projecte pràcticament enterrat. L’Ajuntament només s’avenia a donar el seu suport a uns Jocs en el cas que fos la Generalitat qui liderés el projecte, com ha acabat passant.
Uns Jocs Olímpics de ‘baix cost’
El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha flexibilitzat els criteris de concessió de les seus olímpiques. Ha eliminat despeses supèrflues abans obligatòries i, fins i tot, permet disputar proves fora de l’Estat organitzador amb l’objectiu d’evitar construir equipaments que difícilment tindrien ús després d’uns Jocs. Un exemple seria la pista de trineus, prova que en uns Jocs catalans podria tenir lloc a la pista ja existent de la Plagne, als Alps francesos. El replantejament del COI és un pla d’estalvi en tota regla venut com una aposta per la “sostenibilitat”. El cert, però, és que el COI s’ha vist obligat a abaratir els costos d’uns Jocs d’hivern perquè, fora de països emergents de dubtosa qualitat democràtica, a Europa eren poques les ciutats disposades a assumir les elevades despeses d’aquest esdeveniment. Tant és així que el COI estaria disposat a posar 800 milions d’euros de la seva butxaca per organitzar els Jocs.
La importància de tot el territori
La precandidatura anterior va elaborar un projecte tècnic que proposava Barcelona com a seu principal i escenari de les proves de gel –es disputen en pista coberta– i el domini esquiable de la Molina i la Masella –Alp 2.500– com a subseu de les proves de neu. Una concentració de proves molt ben vista i valorada pel COI. El lideratge de la Generalitat, però, obriria la porta dels Jocs Olímpics a altres comarques de muntanya. Tot i que encara no s’ha elaborat cap nou mapa de seus, la Cerdanya compartiria protagonisme amb l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran. Un projecte de país més d’acord amb el nou lideratge de la precandidatura.
