El nen mutant de l’escalada
Com un profeta anunciant la bona nova, Adam Ondra va baixar de la via Silence i va dir: “He escalat el primer 9c de la història.” La proesa va tenir lloc en una cova de Flatanger (Noruega) el 3 de setembre del 2017 i va servir per posar les bases de l’escalada esportiva del futur. Es pot descartar la possibilitat d’un salt en la taula de graduació amb l’obertura de la primera via de desè grau? “Cosas veredes”, que deia aquell. També semblava inassumible, a finals dels anys vuitanta, que algú superés el vuitè grau fins que el 1991 Wolfgang Güllich va fer saltar la banca amb l’escalada d’ Action Directe , el primer 9a del món. Una via que, per cert, el 2 de novembre passat va ser escalada per 25a vegada en la seva història gràcies a l’ascensió que hi va fer l’italià Stefan Scarperi.
Segurament que la progressió a què ha dut Ondra l’escalada esportiva no es veia des dels temps de Güllich. Aquest espigat escalador txec, que només té 25 anys –24 en el moment d’encadenar Silence–, ja va escalar el 2012 la primera via de 9b+, Change, situada al mateix indret que Silence. El seu palmarès és d’escàndol, tant en roca –entre d’altres, una via de 9c, tres de 9b+ i dinou de 9b– com en competició –entre d’altres, tres títols mundials, tres de la copa del món i tres de l’Arco Rock Master. Ondra probablement encarna millor que ningú una tendència moderna en l’escalada esportiva, la dels nens prodigi que, sense pèls a la cara, ja són capaços d’escalar itineraris d’una dificultat abans només reservada a homes fets i drets. No discriminem. També hi ha nap-bufs del gènere femení que s’enfilen per les parets amb un talent que fa feredat.
Ondra, però, segurament va ser el primer nen mutant de l’escalada que va saltar a les pàgines de tota la premsa especialitzada. Amb els termes mutant i escalada m’ho faig venir bé per retre homenatge a Stan Lee, el creador recentment traspassat d’aquell personatge que ben bé podria haver estat inspirat en el talent inhumà d’Ondra per progressar per les verticals: Spiderman. Fet el vincle fàcil entre el superheroi de la Marvel i el nostre home –ja m’ho perdonareu–, retornem als principis de la carrera d’Ondra.
La seva eclosió, i la de tots els altres joves talents, no s’entendria sense la seva família. Ondra es va beneficiar de tenir uns pares escaladors, i amb quatre anyets ja s’enfilava per les parets. Fa trenta anys, en què l’escalada esportiva encara tenia una història incipient, l’edat d’introducció a l’escalada era molt més alta, sovint ja en la majoria d’edat, i el temps per progressar i millorar era més curt abans de superar el pic de la forma física i començar la inevitable davallada. És així com Ondra va fer el seu primer 8c amb 11 anys (Mascherina), el primer 8c+ amb 12 (Alien Carnage) i el primer 9a amb 13 (Martin Krpan).
Dèiem a l’inici de l’article si seria possible una via de desè grau. Ondra responia així en una entrevista a Desnivel: “Si Silence fos sense repòs de genolls no seria 10a, sinó 10a+ o 10b. [...] Per a mi és impossible ara, però algun dia algú podrà fer-ho. No sé com podria entrenar-me més per arribar al 10a, però estic segur que entra dintre de la capacitat humana.” Potser haurem d’esperar el naixement d’un altre nen mutant, però sembla ser que sí, que és possible que algun dia veiem com algú estrena el desè grau.