La connexió entre literatura i esport no és pas cosa rara, com és el cas de Lluís Serrahima, nebot de l’esportista Joan Serrahima, que dona nom a l’estadi especialitzat en atletisme que hi ha a Montjuïc, i que dijous presenta a la Central el volum que aplega dos dels seus llibres de poemes, als quals hi afegeix un nou recull. Serrahima (1931) des dels 11 anys va jugar a hoquei sobre herba, o sobre terra com solia ser a vegades, fins a primera divisió amb el Club Junior, fundat el 1917, entre altres, pel seu pare, Maurici, grafòman d’alta cultura. Pel mig en Lluís va participar en les òperes que organitzava el Junior a iniciativa del Dr. Torné. Més tard va ser iniciador, amb els Setze Jutges, de la Nova Cançó, i va fer lletres per a alguns temes que s’han fet famosos, com el que ara és ben d’actualitat, Què volen aquesta gent, musicat i tan ben cantat per la Maria del Mar. Potser ha passat més desapercebut que va ser l’autor de la lletra de la sardana olímpica Sou benvinguts, amb música de Joan Lluís Moraleda i que a l’inici de la cerimònia a l’Estadi Olímpic de Montjuïc van interpretar Josep Carreras, Montserrat Caballé i un cor de veus amb La Principal de la Bisbal i 600 dansaires, una mica eclipsat per l’interès mediàtic dels Amics per sempre de Don Black i Andrew Lloyd Weber o la Barcelona de Freddie Mercury. Als esportistes i visitants dels Jocs del 1992 Serrahima els deia “Mireu aquesta mar, / mireu aquesta terra, / no oblideu mai / l’antic perfil / ni el dolç parlar / que cap voler no aterra.”