Farsants de grans altituds
N’hem parlat a bastament durant aquest anyet de contraportades dedicades al món vertical. A la muntanya es reprodueixen –i s’amplifiquen– els mateixos comportaments que tenim en les nostres rutines diàries a la terra baixa. Comportaments positius, com ara la companyonia, l’amistat i la solidaritat, però també negatius, com ara l’enveja, la traïció i la mentida. La mentida, justament, ha generat grans polèmiques en el món alpinístic. Com en tots els àmbits, la muntanya també té els seus farsants: aquells que no han fet el cim que asseguren haver pujat. No sempre es pot disposar de proves que demostrin que s’ha fet una activitat concreta. Potser no hi ha fotos perquè la càmera no funcionava, o n’hi ha però no són prou aclaridores i no poden ser apercebudes com a prova. O potser no hi ha cap testimoni –un alpinista d’una altra expedició, per exemple– que pugui confirmar la versió donada. En aquests casos només es pot confiar en la paraula d’aquell alpinista. Amb això n’hi hauria d’haver prou –i n’hi ha hagut prou en casos d’alpinistes d’honorabilitat irreprotxable–, però són molts els casos en què s’ha volgut fer passar gat per llebre.
Una de les últimes mentides desemmascarades és la de la parella d’alpinistes indis Dinesh i Tarakeshwari Rathod, que van assegurar haver fet cim a l’Everest el 23 de maig del 2016. Per demostrar-ho aportaven com a prova unes imatges que, unes setmanes més tard, es va demostrar que havien estat manipulades. D’una manera molt maldestre, per cert. Perquè no se’ls va acudir res més que agafar les fotografies d’un altre alpinista, les del seu compatriota Satyarup Siddhanta, i retocar-les amb Photoshop. Les autoritats nepaleses, que havien expedit un certificat de cim a Dinesh i Tarakeshwari, van obrir una investigació i, en vista de les evidències de l’engany, van prohibir als dos alpinistes l’entrada al país durant deu anys i van multar l’agència que els va donar cobertura, Makalu Adventures Trek, amb 4.000 dòlars. Els Rathod fins i tot van perdre les seves feines de policia a l’Índia per aquella mentida. Posteriorment, els xerpes que els havien acompanyat, inicialment il·localitzables, van assegurar que ni tan sols havien superat els 6.000 metres d’altitud.
Molt més polèmica va ser l’ascensió al Kanchenjunga de la coreana Oh Eun-sun, suposadament la primera dona que va escalar tots els vuitmils. Dic suposadament perquè encara ara no s’ha pogut aclarir si realment va escalar o no la tercera muntanya més alta del món, tot i que ella assegura que sí. La foto aportada no era del cim –assegura que no se la va poder fer a causa d’una tempesta– i els xerpes que l’acompanyaven van donar testimonis contradictoris. La federació coreana finalment no va reconèixer el seu cim i en la llista de totes les persones que han escalat els 14 vuitmils del planeta, publicada pel web 8000ers.com, hi figura amb aquest dubte.
Ara recordo que també a Kilian Jornet se li va posar en dubte la segona ascensió que va fer a l’Everest el 2017, sis dies després de la primera, per falta de proves. Només podem comptar amb la seva paraula i creure-la o no. Jo, atenent a l’honorabilitat de certes persones a què feia referència a l’inici i pel anys que l’he tractat, me’l crec a ulls clucs.