El gran inici de temporada de l’Espanyol va portar-nos a etiquetar la competitivitat del grup amb el nom d’un dels seus protagonistes i el triat va ser Sergi Darder, el darderisme. També Borja Iglesias, el Panda, va fer-se un lloc en el nou Olimp periquito. Però l’artífex de la briosa arrencada ha estat el tècnic Joan Francesc Ferrer, Rubi. A ell és a qui se li hauria d’atribuir el mèrit i també ara el sotrac.

Però la nova deriva comunicativa del club sembla que, de tant voler protegir l’entrenador, l’ha fet desaparèixer del mapa. A les xarxes socials i en general en la política comunicativa del club, el tècnic queda tapat i el Panda i Darder semblen el centre de tot.

Crec que s’hauria de ser més valent, exposar l’entrenador a nivell extern i alhora protegir-lo internament. És a dir, donar-li força real, millorar-li l’equip, però exigir-li com a qualsevol altre. Aquest home és un guanyador, i segur que se’n sortirà. La sobreprotecció pot indicar debilitat, i ara l’equip i el cos tècnic el que necessiten és canya, trempera i fins i tot rebre per reaccionar.

Al mister, el que és del mister,i de la mateixa manera que quan l’equip brillava, Rubi n’era protagonista, ara no es pot mirar cap a una altra banda i confiar-ho tot a dues figures de la plantilla.

A més, fora bo recordar que com a mínim quatre jugadors més de la plantilla tenen tanta incidència en l’equip com Darder i Borja; Sergio García, Mario Hermoso, Marc Roca i David López han fet un gran inici de curs, i com que això és futbol, se’ls ha de donar el valor just.