La revolució és al mercat
Arrencada de cavall, aturada d’ase. Així es pot resumir la trajectòria de l’Espanyol en aquesta primera volta. Les sensacions transiten entre aquests dos pols antagònics i ara el camí fa baixada. Un descens que encara es fa més vertical per la bonança d’inici de curs. Els bons resultats amb les magnífiques prestacions de molts futbolistes i la gestió de Rubi van maquillar les limitacions d’una plantilla pitjor que la de l’any passat. La benzina de certs puntals s’ha diluït i d’altres s’han lesionat. Així s’ha anat mastegant la recent crisi de resultats que ha insuflat dubtes sobre el projecte i apunta, cada cop amb més virulència, cap a la figura del tècnic maresmenc. Rubi ha sostingut la institució enmig de la crisi social per la pujada dels abonaments i la plantilla li dona suport en els seus plantejaments. Ara mateix l’única forma per millorar les prestacions de l’equip és buscar alguna peça en el mercat. Aquesta és la veritable revolució que ha de perseguir el club fins al dia que es tanqui la finestra de transaccions. És l’única via per millorar una plantilla coixa en diverses posicions. Canviar el director a mig metratge de la pel·lícula no farà millors els actors quan s’han acostumat a interpretar el seu paper d’una determinada forma i se senten còmodes en el seu rol. És fàcil prescindir de l’home que està a la banqueta i seria un nou cop de volant al projecte esportiu. La paciència té premi, però la grossa de Nadal, en versió periquita, es juga a les oficines i té aroma de noves incorporacions.