Més copa, menys Champions
Algú s’imagina el Barça afrontant el clàssic de copa de demà al Camp Nou amb molts titulars a la banqueta com va passar en el partit d’anada dels quarts de final contra el Sevilla? Algú pensa que l’empat de dissabte passat a l’estadi contra el València no té res a veure amb l’esforç físic i mental de la remuntada de copa davant del Sevilla tres dies abans? Algú creu que els tres últims títols de copa i els tres KO en quarts de final de la Champions no han tingut res a veure? Són preguntes sense respostes indiscutibles, però plantegen dubtes raonables que a hores d’ara torturen el subconscient del barcelonisme en vigílies de tres clàssics consecutius entre lliga i copa, sumats al primer round amb el Lió en la Champions.
Sabem de sobres que el futbol no són matemàtiques i poques coses són demostrables sense marge d’error. El que sí que sabem és que guanyar un triplet és rara avis. El Barça ho ha fet dos cops, sí, però em reconeixeran que triplicar l’aposta i guanyar és feina de titans. I l’experiència, com a mínim la dels tres últims anys, ha demostrat que la intensitat de la competició en els mesos de gener i febrer, quan estan en joc lliga i copa, acaba passant factura després, quan els grans duels europeus exigeixen el màxim a l’equip i aquest algun dia no arriba al nivell o a la competitivitat que se li suposa. Va passar davant l’Atlético de Madrid fa tres anys, va tornar a passar a París i davant el Juventus fa dos anys, i va tornar a passar l’any passat a Roma.
Segur que el desgast no és l’únic factor determinant, però segur que n’és un, especialment quan es pot constatar que, bé per falta de banqueta, o bé per excés de resultadisme a la banqueta, els jugadors més titulars són els que acaben portant el pes no només de la lliga i de la Champions, sinó també de la copa i en eliminatòries tan exigents com l’última davant el Sevilla o la imminent davant el Real Madrid.
Llençar la copa segurament no és una alternativa, si més no confessable, però tant Valverde com els seus jugadors, igual que tenen l’obligació de competir sempre, també han de mesurar les seves forces i, si cal, prioritzar en quin cistell posen tots els ous. És més que probable que les decisions d’avui tindran alguna repercussió la pròxima primavera.