El Barça porta tres empats consecutius, i això no és fruit de l’infortuni o d’una mala tarda. En cap d’aquests partits, contra el València, el Real Madrid i l’Athletic de Bilbao, els d’Ernesto Valverde van fer més mèrits que el rival per endur-se la victòria. Més aviat al contrari. Van haver de capgirar marcadors adversos i en moltes fases del partit es van veure superats futbolísticament. En el duel més recent, el de diumenge a San Mamés, només les mans salvadores de Ter Stegen van impedir la derrota. El bagatge blaugrana contra l’Athletic va ser pobríssim i queda en l’ambient la impressió que s’ha arribat a un mes decisiu de la temporada amb les forces una mica massa justes i amb alguns futbolistes que son puntals de l’equip lluny de la seva millor forma. Rakitic i Busquets, intocables per a Valverde, reclamen a crits un descans, i segur que aquesta setmana amb només la cita contra el Valladolid de dissabte els anirà a meravella per recuperar energia. També Luis Suárez no acaba de carburar com en ell és habitual, i si a sobre tens Messi sense acabar d’estar fi per unes molèsties, Coutinho en una evident crisi de confiança i Arthur lesionat, el panorama comença a ser una mica més preocupant.

Com en la ja famosa teoria dels vasos comunicants, tampoc ajuda gens al barcelonisme que el Real Madrid s’hagi convertit ja en el perseguidor del Barça en la lluita pel títol de lliga. Els de Solari han encadenat una bona ratxa de resultats i malgrat que futbolísticament tampoc estan per tirar coets, sí que han guanyat consistència com a equip respecte als primers partits i alguns dels seus homes clau, com ara Kroos, Modric o Benzema, han anat recuperant la forma. Sembla que els madridistes vagin cap amunt i els blaugrana, cap avall, just en el moment en què torna la Champions i el calendari de la lliga s’ajusta. Està en mans del Barça tallar de soca-rel aquesta possible reacció blanca, i això només s’aconsegueix amb victòries i una millora futbolística que escampi tots els dubtes que hi pugui haver ara mateix sobre l’estat físic i el moment de l’equip. Cal tornar a recuperar la frescor per afrontar amb garanties el que ha de venir en les properes setmanes. És així de clar. I obligatori.

Perquè el calendari pràcticament no dona treva als de Valverde perquè arriben partits decisius i són contra rivals complicats. Després del duel contra el Valladolid, el Barça anirà a Lió per jugar el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions. A Europa, les errades es paguen, i molt cares, i caldrà oferir bastant més que el que hem vist en els últims partits per poder tornar a Barcelona amb un bon resultat de cara a la tornada. Però és que, a més a més, just abans de jugar-se una plaça en la final de la copa del Rei al Santiago Bernabéu mateix contra el Real Madrid, els toca visitar el Sánchez Pizjuán per enfrontar-se al Sevilla, un partit que mai és fàcil. I el març comença amb un altre clàssic, el de lliga, que en funció de com estigui en aquells moments la classificació pot resultar crucial en l’esdevenir de tota la temporada.