Estimat Rubi, vostè no en sap
Estimat Joan Francesc Ferrer, Rubi, entrenador de l’Espanyol. Escric aquesta carta per fer-li palès la meva preocupació pel joc de l’equip. Em vaig sentir estafat en l’últim partit, contra el València. El seu equip només es va proposar defensar un empat pírric i no va mostrar cap mena de proposta ofensiva. No entenc la seva manera d’actuar. Ens havia promès un futbol valent, efectiu i vertical. El seu lema és tenir la porteria contrària entre cella i cella, i no ser un equip poruc, trist i residual. M’ha decebut de manera flagrant. Apostava per vostè des del primer moment. El futbol desplegat en les primeres jornades em va enamorar, però aquest ha estat el seu gran engany. Va arrencar molt bé, però s’ha acomodat. Sembla com si la primera divisió li quedés massa gran i es mostra inflexible a l’hora de variar el seu sistema tàctic. Però el que més m’exaspera és que no tingui la valentia de buscar excuses. Hauria de començar a retroalimentar les lluites internes i caïnites que tant sovintegen en l’Espanyol. Aquest és el club de l’atonia. Quan no hi ha bons resultats s’han de crear polèmiques internes per desviar l’atenció. Altres entrenadors més fets que vostè ja s’haurien queixat de les múltiples baixes que han patit en els últims mesos. Han estat un grapat, especialment en defensa, quan ha hagut de jugar un calendari atapeït per la copa amb un noi del planter com Lluís López. Quina heretgia! No estem per donar minuts als nois de la base en moments tan complicats. Havia de reconvertir algun futbolista a l’eix. Això era el més fàcil i el més aconsellable per no exposar-se i, de retruc, no malmenar la carrera d’un jove futbolista. Com s’ha atrevit a jugar la copa fins als quarts de final? La copa és llença en la primera eliminatòria. La situació actual d’un calendari massa carregat ha estat un dels motius de la mala ratxa en la lliga, on només es van aconseguir 4 punts de 33. Quina estadística! Amb aquests números és un miracle que vostè segueixi sent entrenador de l’Espanyol. Ja hauria d’haver estat acomiadat si aquest fos un club normal. Ha tingut la sort de cara, amb els últims resultats, però no es despisti, perquè dues derrotes davant l’Osca i el Valladolid el tornaran a posar contra les cordes. L’Espanyol només té 29 punts, i això és un veritable desastre. Amb la plantilla que té, altres entrenadors més experts li haurien tret més suc. Està vivint de renda de l’inici de temporada, i necessitem un tècnic amb més caràcter, i vostè no el transmet. Se’l veu massa dòcil amb els futbolistes i no els exigeix res. Es veu que només aspira a complir l’expedient i acabar en mig de la taula. Nosaltres, l’Espanyol, som un club de tradició a Europa, i això no es pot tolerar. Li demano, per favor, que rectifiqui i agafi la retòrica d’un entrenador de prestigi. Aprengui de Marcelino García Toral. Ell en sap molt, d’horaris i velocitats de pilota, o d’un dels seus antecessors, Quique Sánchez Flores o Javier Aguirre; ells sabien el terreny que trepitjaven i com fer créixer la seva figura per sobre de qualsevol circumstància. Vostè sembla que visqui en un altre món. Salutacions.