El ritual de trepitjar merda
L’Espanyol torna a treure el cap en la lliga. Els últims cinc partits així ho corroboren: tres empats i dues victòries. Per a uns és un camí carregat de sort i per a d’altres, la constatació que la plantilla era massa curta per afrontar amb garanties lliga i copa. Ha estat aparcar la competició del KO i redreçar el rumb en el torneig de la regularitat. La cohabitació amb la copa va fer mal perquè una plantilla curta encara es va tornar més minúscula per l’allau de lesions: algunes musculars, com la lesió al bíceps femoral de Naldo, però moltes traumàtiques, com l’esquinç al turmell de Mario Hermoso o la pubàlgia de Duarte. Les baixes de més durada han afectat l’eix de la defensa. La cosa no acaba pas aquí, i en dues setmanes Joan Francesc Ferrer, Rubi, ha vist com Piatti i David López tenien lesions de gravetat als lligaments dels genolls per dues accions fortuïtes. D’això se’n diu trepitjar merda, i de la grossa. L’Espanyol ha perdut dos futbolistes importants per a aquest tram final de temporada. En el registre de baixes totes són significatives pel component humà, però pel que fa a rendiment és especialment dolorosa la del santcugatenc. David López no estava fent la millor temporada de la seva vida, però, així i tot, és un futbolista essencial per a l’Espanyol. El kaiser és d’aquells jugadors invisibles que fan més grans els seus companys. No busquen el lluïment individual sinó el col·lectiu. La solidaritat és la forma com digereix i verbalitza el futbol. Una manera de fer i pensar que va fer més ferma en els seus dos anys a Itàlia sota la batuta de Rafa Benítez i, després, de Mauricio Sarri. Dos entrenadors que van aprofundir en el vessant més tàctic i cerebral. David López és el traductor dels partits en defensa. El poliglot de la defensa que sap interpretar les llengües que cal fer servir per sacsejar o desaccelerar el ritme a la rereguarda. Un líder a qui la resta segueix i dels primers a donar la cara quan les coses no van bé. Un líder silenciós, dels que no aixequen la veu, però dels que es fan escoltar. David López estarà lesionat entre sis i vuit mesos. Massa temps per a un Espanyol que necessita els seus millors futbolistes per fer el salt de qualitat que molts li demanen. Rubi perd un futbolista de referència dins i fora del camp. Perd el seu gran fitxatge de l’estiu. Aquell que tant va reclamar en oferir-li una renovació generosa sabent que amb aquesta maniobra es quedava sense cap més reforç que Borja Iglesias. Ara l’Espanyol està coix, de nou, en la línia de contenció. Rubi no es queixarà, de fet mai ho ha fet. Però els seus crítics seguiran esperant-lo amb les eines esmolades i preparats per clavar-li una queixalada per alimentar els seus diagnòstics terrorífics. L’Espanyol ha patit nombroses garrotades al llarg de la temporada, però la lesió de David López ha estat un cop de destral majúscul per la importància del futbolista. Rubi haurà de reinventar-se de nou. El ritual de trepitjar merda l’ha obligat a anar a contracorrent amb una plantilla més curta i de menys qualitat que l’anterior. Amb menys està fent més, i seria adient tenir en compte aquestes qüestions que s’obliden amb massa facilitat.