El repte que té Rubèn Peris de cara a l’edició número 100 de la Volta és majúscul, vist l’espectacle de l’edició que es va acabar ahir. La Volta ha demostrat que una cursa d’una setmana situada a la primavera –amb les estrelles mundials en període de rodatge per preparar les grans cites– permet oferir un espectacle de primera i emoció fins a l’últim quilòmetre sense necessitat de programar una contrarellotge. O qui sap si gràcies a descartar una etapa d’aquesta modalitat. Ahir, les vuit voltes a Montjuïc van donar forma a una hora de ciclisme en estat pur, amb energia, amb sang freda i amb estratègia des dels cotxes dels directors d’equip. Per descomptat, l’estat de la general, amb quatre corredors –tres dels quals eren colombians– en menys de mig minut, hi va ajudar, i també la motivació d’Adam Yates per lluitar tot sol contra els colombians, al preu d’un desgast que li va passar factura.

La Volta permet pujar a la rampa de llançament a corredors joves que han estat cridats a ser el relleu de Froome, Quintana o Valverde. És el cas del guanyador, Superman López, o d’Egan Bernal. De cara a preparar l’edició número 100 té la sort que les eleccions municipals són ben aviat. Posats a millorar, una contrarellotge per equips i mirar de reforçar la presència de públic en alguns finals d’etapa, són els punts per polir. Que l’ahir desafortunat Marc Soler estigui en condicions de lluitar pel podi és una circumstància que s’anirà veient amb el temps.