OPINIÓ
Els retrets poden esperar fins al 20 de maig
Avui tocaria parlar d’un delegat racista que, fent gala de la seva idiotesa, va insultar un aficionat del Girona. Avui tocaria parlar dels miserables que van penjar fotos d’Anne Frank a Montilivi demostrant un cop més que si tots els cretins volessin no veuríem mai el sol. També tocaria parlar del bloqueig mental dels jugadors. Tocaria parlar de per què diumenge hem de jugar amb un mig del camp improvisat per falta d’efectius. Tocaria parlar de la baixa forma d’uns quants. Tocaria parlar de per què no aprofitem el talent de Roberts. Tocaria parlar de la solitud de Stuani davant del gol. Tocaria parlar de la preocupació que em va produir veure el semblant atuït de l’entrenador, Eusebio Sacristán. Tocaria parlar de per què no podem fer mai un partit complet. Tocaria parlar (parafrasejant un vers d’Enric Casasses) d’aquella “sentor” que se sent a Montilivi “dels qui ja preparen el farro dels desertors”.
Després, repasso els partits que s’acosten i escric a raig repicant les tecles: “Cal que tots serrem les dents, tanquem els punys i junts anem a buscar els set punts que falten.”
La frase em sona massa èpica, no m’agrada, però la deixo escrita, el premi és massa gros i els retrets poden esperar fins al 20 de maig.