Els brots verds i la confiança
Un sector, dels meus estimats col·legues periodistes, ja fa temps que tenen sentenciat Joan Francesc Ferrer, Rubi. Si fos per ells, el maresmenc fa temps que hauria fet les maletes i estaria a la fila de l’Inem buscant un nou destí per a la temporada vinent. Els atacs van ser constants quan les brases de les nou derrotes en la lliga encara eren calentes. La situació s’ha anat refredant amb els últims resultats, però sembla que tornen a esmolar les eines. L’últim pecat del tècnic és no haver classificat l’equip per a Europa. De nou la cançó de l’enfadós. L’equip sense objectius que navega per la grisor més absoluta. Però això ja ha passat amb molts més entrenadors, i llavors em pregunto: per què aquesta animadversió per Rubi dels profetes de la destrucció? Segurament deuen ser les presses per seguir cremant etapes i provant noves fórmules d’estimulació tècnica. Més enllà d’això, soc dels que pensen que el maresmenc ha fet, o millor dit, està fent una temporada de mèrit. És evident que ha comès els seus errors, però està implementant un nou llenguatge futbolístic i un patró de joc. Comporta paciència i superar certes turbulències, però feia temps que els periquitos no havien xalat amb l’equip.
Queden moltes peces per ajustar, però els brots verds són evidents. Hi ha futbolistes que han crescut de manera absoluta sota les regnes del maresmenc, com Hermoso, Borja Iglesias, Marc Roca o Melendo, i d’altres que van treure el cap. La imatge que projecta aquest Espanyol de cara al futur és d’alta volada. El club va fer bé d’aguantar a contracorrent el tècnic i mantenir el cap fred quan, potser, era millor, de cara a la galeria, prescindir-ne i anar fent tombs. Ens omplim la boca de projectes i de gent de la casa, i quan els tenim a prop no ens aturem a donar cap oportunitat. “Això és primera!” o “l’Espanyol no és cap ONG” seran alguns dels arguments més versàtils per aplicar la tàctica de terra cremada. Rubi s’ha guanyat el crèdit, i també els seus futbolistes, que han seguit creient en el seu mètode tot i les tempestes de l’hivern. El maresmenc culminarà la seva primera temporada completa a primera, i ho farà amb un rendiment notable i amb força marge de millora per seguir creixent la temporada vinent. Però, per damunt de tot, demostra estar a l’altura d’un club com l’Espanyol. Ara el més important és que el club faci un esforç decidit per millorar l’actual plantilla amb dos o tres retocs quirúrgics de qualitat que permetin fer el salt necessari per lluitar per Europa. Futbolistes que oxigenin l’equip i que s’adaptin al llenguatge que està implementant el preparador. Aquesta és la confiança que li han de donar ara els dirigents del club, i en especial el president, Chen Yansheng. L’Espanyol té un potencial enorme, però per fer-lo créixer i situar-lo al nivell de la seva història, el mandatari ha de fer un pas més per no caure en la rutina de la grisor que ho devora tot. Rubi ha creat patrimoni per al directiu xinès apostant i donant continuïtat als joves, però ara cal reforçar aquests brots verds per fer-los consistents i no desmantellar el jardí que està construint tot agafant les tisores i retallant-ho tot de mil maneres. Aquesta és la gran crítica que s’ha de fer a final de curs i seguir, al detall, cap on van les estratègies dels despatxos, tot recordant què tenia entre mans Rubi aquesta temporada i quina inversió es va fer a l’estiu.