Gallego, l’home del poble
David Gallego s’ha convertit en el nou entrenador de l’Espanyol. Poc podia imaginar-se aquest surienc arribar a primera divisió fa només sis anys quan va entrar com a tècnic al futbol de base blanc-i-blau. Home de caràcter, guanya en les distàncies curtes. Potser els seus 164 centímetres d’alçada l’obliguen a presentar un aspecte malhumorat des de la distància. Qüestió de protecció. Una cuirassa més mental que emocional. Els qui el coneixen diuen meravelles d’ell. Una persona directa i sense subterfugis. D’aquelles que van sempre de cara i mai per l’esquena. Una manera d’actuar molt definida que li ha portat algun maldecap però que li ha servit, com a contrapunt, per espantar alguna companyia no gaire profitosa. David Gallego està molt lluny de les coloraines i dels artificis que dominen el futbol actual. Vist ràpidament sembla una persona extemporània o, per dir-ho d’una manera moderna, vintage. Les seves maneres, a l’hora de parlar, recorden un futbol més directe, més emocional i a flor de pell. Molts confondran el seu discurs aspre amb falta de contingut, i s’equivocaran. No tindrà la dialèctica dels seus antecessors, com ara Quique Sánchez Flores o Joan Francesc Ferrer Rubi, però té un magnetisme que enganxa la gent. Una autenticitat que no es pot assajar i en què molts aficionats s’emmirallen. No té un guió preestablert i surt del fil discursiu habitual i rutinari. Més a prop, en aquest aspecte, d’un José Antonio Camacho o Paco Flores.
Però, més enllà de tot això, David Gallego és l’home del poble. Aquí radica la seva màgia i la seva diferència circumstancial. Rubi ho va tenir difícil per arribar a l’Espanyol o per mantenir-se en una banqueta a primera divisió un any sencer. El camí de Gallego és encara més feixuc i més dur. El surienc ha hagut de picar pedra i treballar de valent per fer-se un nom a les banquetes. Moltes vegades, fins a l’extrem de tenir la sensació que perdia el temps i que mai tindria una oportunitat per ser professional d’això. Nits sense dormir i una família a qui alimentar; uns problemes quotidians que ha tingut l’actual entrenador de l’Espanyol. Un aspecte que el fa ser encara més humà i proper. La constància ha tingut el seu premi amb el nomenament com a nou entrenador de l’Espanyol després del pròleg de cinc partits que va viure al final de la temporada 2017/18. Les llàgrimes en la seva presentació, divendres, i l’emoció, diumenge, a l’aplec de penyes de Sant Sadurní, no eren atrezzo, era la realitat d’un entrenador que veu com el patiment personal i familiar ha tingut premi i que ara només espera correspondre al compromís amb feina i constància. I és que a fam competitiva no el guanyarà ningú. Aquesta és una de les seves grans fortaleses, com el sentit tàctic del futbol i la seva lectura clara i diàfana dels partits. Gallego sorprendrà i està preparat per al repte que li han posat entre les mans. Un any en què l’Espanyol tornarà a Europa; ara el seu primer objectiu serà ficar el conjunt blanc-i-blau en la fase final de l’Europa League.