Ha vist la llum
Adel Mechaal és campió d’Europa i cinquè del món en 3.000 m. Va néixer al Marroc però des que tenia cinc anys ha anat a l’escola, ha crescut, s’ha fet esportista i ha pres consciència de la vida a Palamós.
Quan la federació espanyola no se’l creia com a atleta d’elit i quan per a l’administració de l’Estat era un més a la cua dels immigrants que demanen ser espanyols en arribar a la majoria d’edat, Mechaal va fer de la desesperació valentia. El titular era: atleta prometedor putejat per l’Estat –sense passaport no hi havia títols i sense títols no hi havia ajudes ni beques– se suma a la causa indepe. “Si he de votar [el 9-N] jo votaria clarament per la independència. Per tot el que està sortint últimament del cas Bárcenas i companyia. I també per tot el tema de la nacionalitat: he patit durant quatre anys i no m’ho mereixia pas. Realment, de Madrid no en vull saber gaire res”, deia.
El 2016 va trencar amb el seu passat esportiu i se’n va anar a Madrid. Allà, casualment ja no s’oblida de comunicar la seva localització per si hi ha controls per sorpresa. I, eliminem la cursiva, no és cap casualitat el gir ideològic que professa. Tothom es guanya la vida com vol o com pot, però la seva adscripció a la causa i l’exhibició ostentosa de símbols espanyols s’estampen de tal manera contra el que havia dit quan la federació espanyola no el colava a la cua del passaport que denoten que el ressentiment covat durant aquell temps era purament instrumental. Maleïda hemeroteca...
En una entrevista publicada a L’Esportiu la vigília de Sant Joan, Mechaal intentava una pirueta argumental més pròpia d’un gimnasta que d’un atleta: “En aquell moment tenia uns coneixements polítics i, ara, són uns altres. També quan vius envoltat d’unes persones que creuen una cosa al final no és que tu també les creguis, sinó que són molt convincents.” Des d’una perspectiva purament empírica, s’imposa una objecció: si els d’“abans” van ser convincents, no pot ser que els d’“ara”, armats amb plans ADO suculents, tinguin arguments per ser encara més convincents? Que a Palamós l’adoctrinessin i, en canvi, que els tentacles del poder que ha conegut a Madrid siguin pura aigua baptismal només s’ho empassen els acrítics que, a més, viuen en un entorn sense pluralitat informativa. Al centre peninsular, vaja.
“Vaig generar molts missatges d’odi”, acaba confessant Mechaal. Qui li manifestava aquest odi? Potser els que justifiquen l’Espanya que patim des del Codi Penal, la fiscalia, la mentida publicada o fins i tot des del mandat diví. Perquè, malgrat que els partits on Mechaal podria encaixar el seu anunciat futur polític s’intueixen, segur que el convincent alcalde palamosí Lluís Puig (ERC) no només no l’odia sinó que el rebrà sempre amb els braços oberts. És la diferència amb els que tracten la dissidència política a cop d’acusacions inventades de rebel·lió i de peticions de 25 anys de condemna. I que, també casualment, acullen amb goig el canvi de bandera de Mechaal.
Per cert, la regidora d’Acció Social, Immigració, Ciutadania i Cooperació de Palamós es diu Cheyma Mechaal i és germana de l’atleta. Ella, a diferència d’Adel, deu continuar sotmesa a un entorn adoctrinador i encara no deu haver vist la llum...