Des del Japó, i sense saber si ho feia en to burleta o des d’una resignació decebedora, Rakitic reconeixia que les informacions que apareixien sobre el seu possible adeu del Barça no el sorprenien perquè eren un clàssic de l’estiu des de ja fa un parell d’anys. Mantenia que el seu desig era seguir en el club, com sempre ha fet, però va deixar oberta una petita escletxa a fer les maletes i canviar d’aires. No s’ha de ser gaire intel·ligent per saber que el club necessita diners per poder fer algunes operacions i que als seus 31 anys i amb els anys que fa que és al Barça el seu fitxatge està completament amortitzat. Vaja, que és un caramelet per a la direcció esportiva a l’hora de posar-lo en el mercat en cerca de recursos.

Aquest estiu, a més a més, han passat coses que fan presagiar que en aquesta ocasió sí que li tocarà posar punt final a la seva etapa com a blaugrana. La més simptomàtica van ser les declaracions d’Ernesto Valverde quan li van preguntar sobre la seva situació. Per primer cop, l’entrenador no va fer una defensa a ultrança de la continuïtat de Rakitic sinó que va deixar anar que aquesta temporada havien arribat migcampistes i que amb tanta competència potser ho tindria més complicat per jugar de titular. En realitat, però, només n’ha arribat un, Frenkie de Jong, però el deuria trair el subconscient perquè poc després també va anunciar que pensava a avançar Sergi Roberto i retornar-lo al centre del camp. Un altre moviment que xoca frontalment amb els interessos de Rakitic, que fins fa poc s’havia considerat tan intocable que davant la incorporació de De Jong va etzibar que no li preocupava gaire perquè havia vingut per jugar en una posició que no era la seva i que difícilment l’apartaria de la titularitat.

També sap Rakitic que el club no li farà l’augment de sou que li van prometre en la seva última renovació perquè els diners, pocs, que hi pugui haver a la caixa són per a unes altres prioritats. De fet, el croat ja s’ha resignat en aquest assumpte.

Si juga bé les seves cartes, la jugada més intel·ligent per a Rakitic seria marxar del Barça i buscar-se un últim gran contracte en un altre club que li garanteixi minuts, un bon sou i alguns anys, més enllà del 2021, que són els que té firmats amb el club blaugrana. D’ofertes d’equips importants segur que en té de sobres. Ha estat un professional excel·lent des que va arribar a Barcelona, ha guanyat títols, ha estat peça importantíssima tant per a Luis Enrique com per a Valverde i si pogués deixar uns 40 o 50 milions se’l podria considerar com un dels millors fitxatges en la història del club tant per rendiment esportiu com econòmic. Si es queda, per a l’equip no serà un problema però molt possiblement Valverde no li reservi un paper tan rellevant en el seu tercer projecte. De Jong és el fitxatge més il·lusionant dels últims anys, es vol veure d’una vegada per totes si Carles Aleñá té fusta de primer equip i això només se sabrà si se li donen més minuts que els que ha tingut els últims anys, Arturo Vidal seguirà si no hi ha un canvi substancial en l’últim moment, i també hi ha Arthur, una aposta de present i de futur, i Sergi Roberto, un jugador fet a casa i molt valuós per la seva polivalència sobre el camp.