L’estiu és moment de fer coses que habi­tu­al­ment no podem fer. Època de vacan­ces, de sol que ens crema la pell i temps lliure per des­can­sar. Un gelat en una ter­rassa, una visita a un parc aquàtic per refres­car-nos, una esca­pada a la mun­ta­nya fugint de les altes tem­pe­ra­tu­res o un bany a la platja, amb visita obli­gada al xirin­guito. Sem­bla que durant l’estiu el fut­bol es para­litza, però res d’això. És durant aquesta època pre­ci­sa­ment quan es comen­cen a con­so­li­dar els pro­jec­tes d’equips que han de llui­tar pels seus objec­tius durant una tem­po­rada molt exi­gent. És moment de ven­dre i com­prar fut­bo­lis­tes que apor­tin valor a l’equip sobre el camp i que il·lusi­o­nin l’afició. Últi­ma­ment està suc­ceint una cir­cumstància molt par­ti­cu­lar. Durant una xer­rada que uns com­panys de Gol Tele­visión i jo vàrem man­te­nir amb Pep Guar­di­ola a Girona amb motiu d’un repor­tatge, vaig fer una pre­gunta al tècnic del Manc­hes­ter City molt directa: de tots els diners que ha gas­tat el con­junt sky blue en els tres anys que fa que Guar­di­ola és a la ban­queta, per què la majo­ria han anat des­ti­nats a defen­ses? Jo m’espe­rava una res­posta ben ela­bo­rada, amb mati­sos i detalls tècnics d’alt nivell, però em vaig tro­bar amb una expli­cació clara i con­cisa. “Per neces­si­tat”, em va con­tes­tar. Això ens explica aquesta nova tendència a pagar grans quan­ti­tats de diners per defen­ses, una situ­ació que no era gaire habi­tual fa uns anys, exclo­ent els casos aïllats de Rio Fer­di­nand o Jaap Stam de prin­ci­pis de segle. Un bon equip s’ha de cons­truir a par­tir d’una base, de la mateixa manera que un edi­fici s’ha d’alçar des d’uns fona­ments sòlids. Des de fa unes tem­po­ra­des, veiem com cada estiu es tren­quen els rècords de tras­pas­sos de defen­ses, gene­ral­ment a la Pre­mier Lea­gue. En només dos anys, han arri­bat a la Pre­mier Lea­gue tres por­ters estran­gers a un preu altíssim; Kepa Arri­za­ba­laga al Chel­sea (80), Allis­son al Liver­pool (60) i Eder­son al Manc­hes­ter City (45) en són un bon exem­ple.

El mateix City ha fet una inversió astronòmica en defen­ses com Mendy, Laporte, Sto­nes, Walker, Ota­mendi o Danilo, tots ells per sobre dels 30 mili­ons d’euros. Vir­gil van Dijk va ater­rar fa un any i mig a Liver­pool des del Sout­hamp­ton a canvi de 85 mili­ons, en una ope­ració que sem­blava una boge­ria, però que ha aca­bat sent un encert demos­trat gràcies a l’altíssim nivell mos­trat pel cen­tral holandès. Maguire, el cen­tral inter­na­ci­o­nal amb Angla­terra, ha tren­cat tots els rècords sig­nant el seu fit­xatge pel Manc­hes­ter Uni­ted per quasi 90 mili­ons, i s’ha unit així a Wan Bis­saka, un late­ral dret fit­xat a cop de talo­nari pels red devils. Però no només es fit­xen defen­ses a preus de super­crac a la Pre­mier. A la lliga, el Madrid ha posat gai­rebé 100 mili­ons sobre la taula per empor­tar-se dos defen­ses joves amb gran pro­jecció com Militão i Fer­land Mendy. També el Bayern, en ple procés de recons­trucció, va fer efec­tiva la clàusula de res­cissió (80) de Lucas Hernández, pro­vi­nent de l’Atlético de Madrid. I una de les joies del mer­cat d’estiu, Matt­hijs de Ligt, que ha estat pro­ta­go­nista d’una sub­hasta oberta que s’ha endut la Juven­tus per una quan­ti­tat de 86 mili­ons. Les grans xifres ja no només es paguen per davan­ters estre­lles del pano­rama mun­dial; ara bona part dels pres­su­pos­tos del club van des­ti­nats a enfor­tir-se amb defen­ses pagats a preu d’or.