Opinió

Soler i el Movistar

Marc Soler, per bé i per mal, ha esdevingut un dels grans protagonistes de la Vuelta a Espanya i l’exemple de com viuen els gregaris en els grans equips, en aquest cas el Movistar, el pressupost més alt del World Tour rere l’Ineos. La seva imatge enviant a pastar fang els directors de l’equip quan es dirigia cap a la victòria als Cortals d’Encamp, prop de casa seva –ara viu a Andorra–, es va fer viral i va mostrar un problema o una realitat, si voleu, ben manifesta en el ciclisme modern i en molts altres esports, les ordres d’equip. Tot i que el corredor va demanar perdó per aquells gestos i el mateix Purito Rodríguez va dir en directe que l’ordre del Movistar s’havia de complir, el temps, que és el jutge final de totes les coses, ha acabat donant la raó al ciclista de Vilanova. El Movistar va impedir que el seu líder del futur –ho diuen ells mateixos– es lluís a Andorra per donar un cop de mà durant poc més d’un quilòmetre a un ciclista que ja havia anunciat feia dies que no continuaria a l’equip navarrès el 2020 i que ha fracassat repetidament en totes les grans voltes des del 2016, quan va guanyar la Vuelta gràcies, de fet, a un atac sorpresa d’Alberto Contador al qual ell es va afegir. El 2014 havia guanyat el Giro –l’altra victòria que té en una setmana de tres etapes– gràcies a la confusió que es va crear en el descens de l’Stelvio. Aquell dia molts van creure –entre ells, el líder, Rigoberto Urán– que el descens havia estat neutralitzat pel mal temps i això va donar un marge de maniobra a Quintana, que almenys aquella vegada va tenir la vista de tirar cap endavant sense fer cas de les notícies contradictòries que arribaven als cotxes d’equip.

La debilitat de Quintana en les grans voltes, doncs, no és cap novetat. Que Marc Soler l’hagués d’esperar quan íntimament es veia vencedor de l’etapa va ser una equivocació no només per això, sinó perquè anava primer i s’havia guanyat a pols la victòria. En qualsevol altra posició, tenia tota la lògica del món fer-lo parar. El Jumbo-Visma de Primoz Roglic va demostrar, en aquest sentit, com es fan les coses quan tens un ciclista escapat i un líder lluitant per la victòria en la general. Quan el jove escalador, i també gregari, Sepp Kuss es va quedar en solitari al port del santuari de l’Acebo, a ningú de l’equip holandès li va passar pel cap parar-lo per ajudar el líder, que també estava rebent alguns atacs dels seus principals rivals. L’ambició del seu director va ser guanyar l’etapa i fer feliç un dels ciclistes més joves, brillants i treballadors de l’equip, i al mateix temps conservar el lideratge. És la millor fórmula per reforçar el col·lectiu, que tothom estigui content.

Per acabar d’adobar el desastre de l’operació andorrana del Movistar, un dels directors de l’equip, Pablo Lastras, va acusar Soler de no saber comportar-se com un gregari, que és el pas previ, segons tothom, per ser un bon líder. Però Soler, que va fitxar per l’equip el 2015, fa quatre anys que exerceix aquest rol i ho ha fet no només per Quintana, sinó també per Alejandro Valverde i Mikel Landa en tota mena de proves. Al català se l’ha acusat de prendre’s la Vuelta massa a la lleugera en la primera setmana, però el de Vilanova mai havia de ser un dels líders en la prova, sobretot perquè aquest rol estava destinat a Richard Carapaz, que uns dies abans i sense demanar permís se’n va anar a un critèrium i va tenir-hi un accident.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.