El Barça defensa avui a Kaunas la posició de privilegi que ocupa en l’Eurolliga. Tot, malgrat el cúmul de lesions que ha assotat la posició de base (Heurtel, Pangos, Ribas i Delaney), que també han castigat Víctor Claver i que estan directament emparentades amb el mundial i la falta de descans. Que amb solucions improvisades el Barça guanyi és indici del seu potencial immens, i d’això n’és conscient la competència.

El Barça ha format una plantilla d’un nivell mai no vist i alhora ha debilitat algun rival. Però una plantilla no fa equip sense un entrenador que la treballi, i aquest és ara l’objectiu dels intents de desestabilització. Svetislav Pesic, de qui després de dècades al màxim nivell tot el bàsquet coneix com pensa, com parla i com actua, és el destinatari dels ariets. Que això passi al novembre i no a la primavera és símptoma del temor gairebé reverencial que causa en els rivals aquest Barça i aquest entrenador que, gat vell, no caurà en la trampa.

Tot jugador contempla que, quan l’entreni Pesic, un dia, una setmana o un mes maleirà els ossos al tècnic. Però tots saben –perquè parlen entre ells– que els exjugadors de Pesic admeten i agraeixen que són millors que abans de ser dirigits pel tècnic serbi i que, a més, els ha fet campions, que és el que volien. En la primera etapa blaugrana de Pesic hi havia tibantors amb jugadors llegendaris com Bodiroga, Fucka o Jasikevicius. I en dos anys van caure un triplet amb Eurolliga inclosa i una ACB més.