Avui farem futbol ficció. Amb Messi. Tot i que costa d’imaginar el seu adeu –sobretot perquè encara és molt jove, 32 anys–, no hi ha dubte que el final de la seva carrera professional com a futbolista és més a prop. En aquest escenari, doncs, donarem una volta a la qüestió. De què jugarà el crack en el tram final de la seva obra?

La història està plena de carreres de jugadors que viren en els darrers instants. La decadència física comporta una pèrdua de velocitat, sobre tot en els davanters, que els obliga a modificar els seus hàbits. Sense espais i sense espurna per sobreviure en la distància curta amb el seu marcador, el jugador mira d’allargar la seva carrera buscant un nou hàbitat, més lluny de la porteria rival, més còmode, vivint els partits de cara, amb més espais on fer valer la seva qualitat. En definitiva, davanters reconvertits en migcampistes i migcampistes, en defenses. I fins i tot, davanters en defenses.

Tornem a Messi. Hem vist, llegit i escoltat en els darrers temps opinadors que ja s’imaginen el Leo migcampista. Amb la seva lectura de joc i veient el que estem veient en cada partit, moltes vegades més creador de joc que finalitzador, podria ser senzill preveure el comportament del Messi migcampista. El futbol d’avui, però, ha establert uns codis de conducta obligatoris per a determinades demarcacions que comporten solucions diferents a les que històricament s’han viscut en situacions similars. Per exemple, es fa difícil veure un Messi interior en un mig del camp de tres treballant en la recuperació. Fins i tot en un 4-4-2. Cap sistema defensiu pot sobreviure amb migcampistes que no ajuden en la recuperació de cada pilota perduda. En el futbol modern, Messi no pot ser un migcampista més.

Així que, com que caldrà protegir el talent del 10 i com que no hi haurà cap entrenador que el converteixi en un migcampista tradicional perquè l’equilibri de l’equip quedaria tocat de mort, el futur portarà Messi a continuar sent davanter i, seguint amb la ficció, a actuar de manera no gaire diferent a l’actual: amb pilota, centrat o a la banda segons convingui, com fins ara; en defensa, alliberat d’obligacions, també com fins ara. Això sí, per necessitat, més combinatiu i menys individualista. Serà un problema? Potser no. El final de l’era Messi i l’inici de la següent, que es preveu dura, necessita un repte coral important per substituir el buit. Si Messi és capaç de conduir l’equip cap a comportaments col·lectius apropiats –línies juntes, defensa a mig camp, bons criteris de possessió, joc de posició i pressió postpèrdua– que generin nous líders –potser, De Jong– i és capaç d’ajudar en la introducció en aquesta dinàmica de l’equip dels fitxatges amb cara i ulls –és molt important que la nova junta directiva no s’equivoqui més en les grans contractacions–, qui sap, tornant a omplir el mig del camp i apel·lant de nou a les essències que van portar el club a ser la referència mundial de la pilota, repetim, qui sap, potser el futur no serà tan negre com ara mateix pot semblar.