Ha mort Romà Cuyàs, segurament la persona que ha tingut menys visibilitat mediàtica del triumvirat de gestors catalans de Barcelona 92 que va formar amb Josep Miquel Abad i Josep Lluís Vilaseca. Tres personatges ben connectats amb el poder polític del moment (el PSOE a Espanya i CiU a Catalunya) que, sense compartir necessàriament ideari polític –Abad havia militat al PSUC–, es van posar entre cella i cella l’obligació professional i nacional de guanyar la designació olímpica i, un cop assolida, organitzar els Jocs de la modernitat. Tan esclatant va ser l’èxit que Barcelona va fixar noves pautes encara vigents en el moviment olímpic. I aquí, els Jocs van canviar la història de la ciutat i de Catalunya.

Cuyàs era sobretot un home d’esport però amb extensa experiència empresarial i cultural. Bé com a secretari d’estat per a l’esport espanyol o des del comitè organitzador, va ser un especialista a posar vaselina a unes relacions dominades pels recels i les tibantors de la part espanyola cap a uns Jocs que, per molt que s’esforcessin a proclamar el contrari, els consideraven gairebé estrangers. “A Madrid mai van acceptar la candidatura de Barcelona però amb el temps la reticència es va apaivagar. Vaig haver de mentir molt, per convèncer Madrid els vaig haver de dir que no ens costarien ni una pesseta”, explicava en una entrevista a L’Esportiu el juliol del 2017 amb motiu del 25è aniversari dels Jocs. Una resposta que retrata on érem i on continuem sent.