Necessària precisió, d’entrada: Bartogate, no Barçagate. El club queda per sobre dels seus gestors. Cal dissociar gespa de despatx, sobretot en la prèvia del matx d’avui. Han sortit quatre jugadors a queixar-se de la planificació i l’equip afronta el partit cabdal de la lliga agafat amb pinces. Hores baixes per a ambdues superpotències al camp, però això no pot tapar la magnitud de l’escàndol. És ineludible donar explicacions públiques sense demora i evitar que Masferrer quedi com a únic cap de turc. El president coneixia el contingut dels informes? No n’hi ha prou prometent auditories, demandes o assemblees per un Espai Barça disparat de pressupost que queden ajornades a mesura que passa el temps i s’esmorteeix la nova tempesta. La gravetat de la crisi continua in crescendo. Així, sabem que I3 Ventures també havia treballat per a Societat Civil Catalana escampant porqueria en contra del procés. No costa gaire endevinar qui és el treballador del club vinculat a Societat Civil Catalana, ni conèixer quina vicepresidenta del PP movia fils en aquesta guerra bruta contra la diversitat democràtica. No val ni consola reduir-ho tot a l’absurd que torni a ser la pilota, no ja Messi, qui els salvi la cadira d’una acumulació d’errades que clamen al cel. És d’una opacitat imperdonable que desconeguem el destí de pagaments inferiors als 200.000 euros al·legant que no estan fiscalitzats per auditoria. Potser ens enduríem més d’una sorpresa per la negativa d’esbrinar quines arbitrarietats, de tota mena i volada, es couen en certs despatxos del Camp Nou. El Barça –oblidem la seva condició d’entitat privada– té l’obligació d’aclarir quins departaments van pagar a escot la factura d’aquesta empresa especialitzada en difamacions. Algun dia, de passada, si el periodisme vol fer honor a la seva essència, coneixerem la raó de pagar fortunes per mitjanies o si els paradisos fiscals tenen protagonisme en operacions que –un altre exemple sagnant– aconsegueixen l’increïble percentatge de no fitxar ningú amb talent suficient per pujar al primer equip en 46 intents computats.

La incapacitat en la gestió no pot quedar emparada per una enginyeria financera que assoleix el prodigi de disfressar un deute camí de paorós per presentar minsos superàvits en el tancament de cada temporada. Fa anys que arrosseguem evidències de declivi i no queda dempeus ni la dignitat democràtica d’exigir dimissions o presentar-les, no fos cas que el castell de cartes enlairat se’ls esmicoli amb estrèpit. Bartogate i, en definitiva, volen que no passi res. Una més a tapar. N’hem vist de tots colors i de ben grosses fins ara i ho anem engolint tot, com si només volguéssim comprovar on queda el límit de tan inacabable pap. Aquells que només volen futbol haurien de recordar que la plantilla més cara del món no disposa ni d’onze elements amb garanties per forjar un equip a l’altura del que s’espera del Barça. No arriba, diu Messi, per guanyar la Champions, prova irrefutable d’una planificació i una inversió calamitoses. Els resultats han aguantat el club aquests darrers anys, analitza Piqué. I no ens podem quedar de braços plegats en espera d’unes explicacions que mai no arriben. És el pas previ a la imprescindible convocatòria d’eleccions anticipades. Per a bé del Barça, això no s’aguanta més. Intolerable.