L'OBSCUR DEL RETRAT
Diumenge de goig
Un dia esplendorós per al futbol català, per al país, per a la democràcia i per a la projecció de Catalunya al món. El triomf electoral d'en Sandro Rosell és inqüestionable, primer el que s'ha de fer és felicitar-lo, després, dir ben fort que qui realment va guanyar és el Barça. Les eleccions a la presidència són un triomf de la democràcia, de la catalanitat, de la universalitat per l'abast dels votants i perquè hom vegi que el club més singular i únic ho és també per l'esperit crític i de participació que han demostrat candidats i votants. Chapeau! Aquest dies tots els catalans, siguem més o menys seguidors del club, ens sentim orgullosos d'una entitat amb tal capacitat d'integració i civilitat. L'altre triomf, aquest més de caire esportiu, és el partit Barça Atlètic-Sant Andreu, primer cal recordar que res està mai definit en futbol, però sí que queda clar que hem estat molts els que anàvem a favor dels dos equips. Uns perquè són del Barça i per la projecció que el seu ascens pugui significar per al planter més meravellós existent; els altres, perquè són del Sant Andreu i també per la seva humilitat i perseverança de lluitar en un món tan competitiu des de l'encant seductor dels colors més macos que hi ha en una samarreta de futbol. Color de sol i de foc, de país. El que és segur és que la setmana vinent tindrem un equip català més en la divisió de plata. Diumenge de llum i color, de vots i d'il·lusió. Un dia que es fa més i més gran encara en veure com han de potenciar la roja amb passió histèrica, amb pressió mediàtica, amb nacionalisme ranci de debò. Per disminuir el futbol català, la nostra aportació, ens intimiden, fins i tot, des de premsa editada a Catalunya, amb una gairebé obligada adscripció. No, de cap manera és la nostra selecció, és la seva. La del Zapatero, Guerra, Rajoy i del Constitucional, la dels repressors del Carnet Jove català, la de l'espoli fiscal. La dels peatges, la que ens vol sempre ciutadans, súbdits, inferiors.