oPINIÓ
Chen i la Gran Muralla xinesa
Erich Fromm assegurava que l’ésser humà té dues orientacions bàsiques: tenir i ser. Tenir implica adquirir i posseir coses, fins i tot persones. Ser se centra en l’experiència: intercanviar, comprometre’s, compartir amb altra gent. Aquest és el dilema de Chen Yansheng, que es debat entre la dicotomia de tenir o ser. El president de l’Espanyol és un home fet a si mateix i això ha modelat la seva personalitat. Ningú li ha regalat res en aquesta vida i ha fet fortuna a còpia d’adquirir empreses que ha anat fent rendibles. El seu model empresarial li ha funcionat divinament i la prova és el conglomerat de Rastar. La seva primera experiència fora de la Xina és l’Espanyol, i amb l’afegit i l’especificitat d’entrar en un negoci, el món del futbol, que no controla però que intenta dirigir amb els mateixos mecanismes amb els quals ha triomfat al seu país. Chen ja ha provat de treballar des d’un vessant més cartesià i empresarial i el seu club ha acabat a segona. Ell té la certesa que això només ha estat pel fet de pagar un car peatge per jugar a Europa. Però ha d’obrir la ment i contagiar-se del sentiment de pertinença del club. Ha de comprometre’s més enllà de la injecció milionària de diners. I això depèn d’evitar la malfiança i pensar que qualsevol dels seus col·laboradors (preeminentment els occidentals) no són dignes de la seva confiança. És clau que trenqui aquesta distància i escolti. Ha de passar d’un rol de tenir a ser. Si ho fa, l’Espanyol podrà canviar; en cas contrari, els dubtes seguiran creixent i ell s’enrocarà en la seva Gran Muralla.