a l'alça

Amèrica i Europa. El mundial està deixant una instantània difícil de digerir, com és veure els equips europeus sacsejats i amb veritables problemes per superar la primera fase. En canvi, el futbol americà sembla que va a tota pastilla. És, sens dubte, el primer aspecte destacable d'aquest mundial avorrit, en què, un altre cop, el futbol africà està lluny de poder donar un ensurt, especialment per la falta de competitivitat dels seus jugadors.

Ha despertat cert recel el to discret i distès que sembla que es respira en el canvi de poder a Can Barça. Entre els que prevèiem una transició tensa i els que atien el foc perquè un cop Rosell sigui a dins faci sang contra el laportisme, sembla que els dos actors principals d'aquest canvi de papers han trobat un terme mig que afavoreix, sense cap mena de dubte, l'entitat, acostumada a episodis de vergonya aliena. En aquest serial de revenges en què ha caigut el Barça per culpa dels seus gestors, a l'entitat ja li anava bé descobrir el millor tarannà per part del president sortint i qui ocuparà el seient a partir de l'1 de juliol. De ben segur que en les reunions més privades, fins i tot en aquelles en les quals només s'han quedat Laporta i Rosell, la cosa dita haurà estat per escandalitzar més d'un. Però, que ningú s'intranquil·litzi, perquè fa set anys alguna cosa semblant es va produir entre Laporta i Gaspart quan el primer se'n va fer càrrec i va haver d'escoltar com estava el clavegueram de l'entitat, igual que passa en altres clubs.

Al final, Rosell serà qui haurà de governar i tractar el dia a dia del club, i a les seves mans recaurà el pes de l'entitat. Per tant, com que a partir del dia 1 la gestió d'aquesta multinacional serà tan absorbent, res millor que tant ell com, especialment, Laporta, ho hagin posat tan fàcil per evitar més estrès mediàtic a una entitat prou sacsejada per l'egolatria dels seus gestors.

I l'endemà un altre cop sortirà el sol, i aquest cop per conduir el mandat de Rosell, de qui s'espera el millor, però no serà menys el desafiament que tindrà el ja expresident, que haurà de tenir un comportament extraordinari a l'ombra i respectuós davant els focus. A Rosell se li exigirà el màxim, perquè així ho preveu el guió barcelonista i perquè així d'alt ha volgut volar ell quan posava en dubte el nivell del Barça sota la presidència de Laporta. Però a Laporta també se li exigirà molt, davant el caramel que per a alguns barcelonistes pot representar la primera ensopegada de Rosell. Encara que sembli mentida parlar d'aquestes coses a hores d'ara, el millor aliat de Rosell podria ser el mateix Laporta, especialment quan les coses vagin mal dades.

Abans que això passi, però, al mandat de Rosell en la seva arrencada se li exigirà el màxim, especialment dels més propers, que voldran assistir a un altre acarnissament com el que es va demanar l'any 2003 a Laporta contra la junta sortint. De com surti tot, Rosell ampliarà més o menys la llista de decebuts. Ben mirat, la millor feina la farà empenyent el FCBarcelona cap al futur en comptes d'aturar-lo gaire temps per revisar el passat, no fos cas que en algunes d'aquestes aturades altres equips l'avancin.

de baixada

Confondre l'enemic. L'episodi que es va viure al final del Sant Andreu-Barça Atlètic ha produït rebuig a la ciutat. És inadmissible que dues entitats que haurien d'anar de bracet es confonguin per enemics. El club local hauria d'haver previst una seguretat eficient per evitar la invasió. Els menyspreables violents sobren. Preocupant la falta d'educació de l'aficionat acostumat a saltar al camp com si fos als toros.