Els mecanismes democràtics de control i de substitució dels electes hi són per ser utilitzats i no convé desacreditar-los perquè qui ho fes ha de saber que algun dia hi pot voler recórrer. Per tant, el vot de censura a la directiva del Barça té una legitimitat indiscutible. Perquè l’obra i resultats de la junta actual, ja en el seu quart any de mandat, són plenament valorables i perquè hi ha hagut episodis no del tot aclarits, en els quals s’emparen els impulsors de la moció per presentar-la. L’últim dels quals és l’intent de fugida de Leo Messi, finalment transformat en una crítica pública al president per part del millor jugador del món.

Tot fa pensar que en les pròximes 24 hores els promotors poden recollir i presentar les firmes que falten per arribar a les 16.520 imprescindibles per iniciar el procediment que culmina amb la votació. Que totes siguin validades, ja ho dirà la mesa del vot de censura. Però posem que sí, que se’n surten i que els socis són cridats a les urnes. La legitimitat del vot és inqüestionable, però l’oportunitat és més dubtosa. Bartomeu ja ha fixat la data de les eleccions el 20 i 21 de març. Segons els estatuts del Barça, si s’ha d’acabar votant la destitució de la junta serà entre el 7 i el 17 d’octubre, ja amb el mercat de jugadors tancat i amb la temporada en marxa, amb permís de la Covid-19. És a dir, que a efectes pràctics la destitució de la junta directiva aconseguiria avançar les eleccions aproximadament tres mesos i tindria uns efectes relatius sobre la vida del club. L’únic que guanyaria el futur president seria prendre les decisions en el mercat d’hivern. Altra cosa és que es vulgui fer passar el president pel mal tràngol d’una destitució.