opinió
Gràcies, coronavirus
Ni en els somnis més humits l’aficionat de l’Espanyol s’hauria imaginat tancar aquest interminable mercat d’estiu amb la presència de Raúl de Tomás, Embarba i Cabrera competint a segona amb la blanc-i-blava. Tampoc es podien imaginar que Diego López, David López o Sergi Darder continuessin a l’Espanyol amb una rebaixa ostensible del seu sou. El club blanc-i-blau només ha hagut de fer el sacrifici de vendre’s Marc Roca per deu milions, més cinc en variables. Un preu inferior al que demanava i li oferien fa només un any. Però les lleis del mercat, marcades pel coronavirus, l’han obligat a cedir. Més enllà d’això, la pandèmia ha estat el gran aliat de l’Espanyol. El més natural, i encara més després d’un descens, era desmantellar la plantilla i mantenir un o dos dels homes forts del nucli dur. Però, lluny d’això, l’entitat ha tingut en l’efecte de la pandèmia el seu millor i més fiable aliat per obrar el miracle: retenir els seus millors futbolistes. Sembla un oxímoron en tota regla. Baixar i sortir més reforçat, però és així. La plantilla actual de l’Espanyol és molt més competitiva en totes les seves línies que fa tot just un any. David Gallego recollia una plantilla aprimada i sense reforços d’alt nivell després de les sortides de Mario Hermoso i Borja Iglesias. El central de referència i el golejador mai van trobar recanvi fins a mesos més tard en la figura de Cabrera i RDT. Però instal·lat en el fang de segona, els blanc-i-blaus s’han reforçat amb homes de nivell com ara Miguelón i Óscar Gil, al lateral dret; l’internacional albanès Keidi Baré, per dotar de múscul la medul·lar; velocitat a l’extrem amb Vadillo i intel·ligència tàctica i coneixement de la categoria amb Fran Mérida. Tots aquests elements milloren o, si més no, complementen una bona plantilla que ho té tot per assolir l’objectiu de l’ascens. Vicente Moreno té la millor plantilla de segona sense cap discussió i, segurament, una de les deu millors de primera. Així és l’Espanyol; un club que ha baixat als inferns amb un full econòmic i financer immaculat i que, de retruc, té millor plantilla que fa un any. Ara només cal que el rendiment estigui en relació amb els noms dels jugadors per retornar a l’elit, no com una proesa heroica, sinó com un fet inexcusable.