L’EDITORIAL
Marc Márquez es diverteix i es maleeix
Si en alguna gran competició l’afectació per la Covid-19 no és la més visible, és en el mundial de motociclisme. Concretament, a la categoria reina (MotoGP) no l’ha trasbalsat el coronavirus, sinó l’absència de Marc Márquez per aquella fractura a l’húmer de Jerez i la recaiguda posterior que el manté de baixa indefinida i l’ha apartat del que hauria estat molt probablement el seu novè títol. S’ho mira des de Cervera i celebra la progressió del seu germà Àlex –si acaba guanyant alguna cursa posarà en un compromís HRC, que pel 2021 l’envia a un equip satèl·lit i el relleva per Pol Espargaró– alhora que viu la seva absència amb recança, perquè malgrat el que li ha passat, podria estar lluitant pel títol.
Sense la seva estrella, el campionat està més disputat que mai, però això no és necessàriament positiu. Creix l’interès per saber qui succeirà el 93 d’HRC, però alhora la seva absència priva les curses dels rampells de genialitat, les caigudes salvades i els avançaments al límit que només Márquez ofereix i que exigeix també als rivals que aspiren a no perdre la seva roda.
El líder del mundial no és cap dels vuit pilots que han guanyat alguna de les 10 curses. L’únic que ha repetit victòria és el francès Fabio Quartararo, que ja va acabar el 2019 erigint-se com el rival més dur per a Márquez tot i que no pertany a l’equip Yamaha oficial. El líder, però, és el mallorquí Joan Mir, el segon pilot de Suzuki, que no ha guanyat tres curses com Quartararo però que tampoc acumula els tres fiascos del francès.
Queden quatre curses i és clar que amb els quatre primers (Mir, Quartararo, Maverick Viñales i Dovizioso) separats de només 15 punts (un tercer lloc en una cursa ja en reporta 16) es pot esperar qualsevol desenllaç i això mantindrà l’interès del campionat fins l’última cursa. Però també es fa palès que el del 2020 pot ser el campió amb menys punts de la història de la categoria reina amb el sistema actual, que data del 1993. Mir en suma 121, menys de la meitat dels possibles (250) i equivalents a cinc quarts llocs i cinc cinquens. Quan Nicky Hayden va ser campió el 2006 amb una sola victòria, va fer una mitjana de 14,8 punts per cursa.
Vist com ha anat el campionat, no costa gaire imaginar-se que si Marc Márquez estat més conservador en la seva reaparició i hagués renunciat a les tres o quatre primeres curses, avui ja seria líder o estaria en condicions d’aspirar al títol.