Em fa gràcia tot el reguitzell de raons que esgrimeixen els poders futbolístics mundials per negar-se a qualsevol cosa que impliqui pal·liar les injustícies ajudant els àrbitres en els moments de dubte. Perquè totes, sense excepció, se sustenten en el fet que la controvèrsia i la polèmica mantenen viu aquest esport ancestral. És, ni més ni menys, la legitimació de la injustícia, sense cap altre argument que sempre ha estat així. Estic d'acord a no rearbitrar –tot i que els comitès ho fan traient i mantenint targetes, sovint sense que ningú menys ells ho entengui–, i també que les accions subjectes a interpretació han de quedar, per bé i per mal, a criteri de l'àrbitre, que és qui, amb la seva preparació, en el context d'una acció determinada i ajudat pels seus auxiliars (i, si cal, n'hi posem més), ha de decidir si unes mans a dins de l'àrea són penal i groga, només penal o ni una cosa ni l'altra. Si la FIFA hagués adoptat la pilota intel·ligent (amb un sensor que detecta si ha superat la ratlla completament), la càmera zenital o, simplement, l'àrbitre de gol, que la UEFA ja ha implantat en l'Europa League, s'hauria estalviat un ridícul de proporcions doblement colossals diumenge passat.

Traslladem-nos per un moment a Sud-àfrica. Com s'aguanta que l'any 2010 els únics ciutadans del món que no sàpiguen que el xut de Lampard va entrar siguin l'equip arbitral i els que no veien la pilota perquè els la tapava el porter? Acceptant que cap dels quatre àrbitres ho veiés –que és molt dur d'assimilar–, es mereixen que la FIFA els deixi en evidència negant-los un recurs tan simple per evitar que cometin una injustícia com aquesta? I on s'ha vist una befa més gran a la veritat que els àrbitres de l'Argentina-Mèxic no podent (o no volent) anul·lar el primer gol argentí de Tévez, marcat en un fora de joc d'un metre que en directe no van veure però que repetien un cop rere l'altre en el videomarcador? En aquest cas, tothom a l'estadi ho sabia, però, és clar, la repetició d'una imatge no és un element vàlid per a l'arbitratge. Obligar a posar-se al dia és cosa de tots. Avui ploren anglesos i mexicans, però en els quarts, demà mateix, podrien ser alemanys i argentins. I callats com han estat quan els ha anat a favor, si es queixen no mereixeran cap ressò. No tinc més paraules. Només recomano a algun dels perjudicats que sigui valent, que reclami, que quan li deneguin la queixa vagi a un tribunal no esportiu, que tingui la sort de trobar un jutge encara més valent, i que a la FIFA li caigui un paquet tan gran que s'ho pensi dues vegades abans de continuar prenent decisions en clau antediluviana. Res no és impossible. A Bosman i el seu advocat Dupont també els deien somiatruites.