L’Espanyol tornarà a ser equip de primera divisió. El triomf contra el Leganés ha estat l’impuls definitiu per cuinar un ascens que ha passat per diverses fases emocionals. Convenciment, incredulitat, por, neguit i alegria. L’opinió és lliure i, a vegades, agosarada. Costa mantenir el cap fred i els peus a terra i l’alquimista d’aquest ascens tindrà una figura nuclear en la figura de Vicente Moreno. El tècnic de Massana ha estat l’artífex de la transformació d’una temporada tempestuosa i crítica en una dolçor final que ningú entreveia. Ha estat prudent en les tardes de glòria i convençut en la derrota. És el gran vencedor malgrat tenir molt a perdre i poc a guanyar. Gestionar un transatlàntic com l’Espanyol a segona divisió no era fàcil i ell va acceptar el repte. Rufete, sempre en la diana, l’ha encertat en escollir-lo com el gestor que havia de retornar un històric a primera.

Aquesta era (és) una temporada estranya marcada per la Covid i el desastre de jugar a segona i Vicente Moreno ha inserit un esperit combatiu als seus deixebles que ha de ser la catapulta emocional per gestionar el futur. Un tècnic metòdic, discret i poc amant dels escarafalls. Les seves rodes de premsa estan programades per no deixar cap titular, però ha fet parlar el seu equip dins del camp. Arran de gespa és on es cuinen els èxits i els fracassos i ha aguantat la pressió sense despentinar-se. Digerint els cops amb flegma britànica i silenciant les crítiques dels incrèduls fent del seu Espanyol un equip camaleònic que pot desplegar un futbol vistós, però també arremangar-se com qui ha de fer una mudança amb els amics. Precisament, a aquest Espanyol ja se li coneixia el posat més festivalero, molts jugadors tenen música als peus, però la capacitat per embrutar-se i enfangar-se és el gran mèrit de Moreno i fer d’aquest tràngol, després d’un descens dolorós i amb un equip amb l’ànima forada, un procés catàrtic que ha de tenir continuïtat amb les espurnes de felicitat que destil·len homes com per exemple Nico Melamed, Javi Puado, Melendo, Darder i la resta. Els fonaments d’un equip carregat de poesia, però que també té la capacitat per escriure en prosa o, fins i tot, fer un redactat funcionarial. Un camaleó que canvia de color depenent de la situació.