Koe­man ha com­plert, en pri­mer lloc ha sal­vat una tem­po­rada de pers­pec­ti­ves apo­calípti­ques gua­nyant una copa i dei­xant l’equip a la Cham­pi­ons, a més, ho ha fet donant alter­na­tiva a una nova gene­ració de fut­bo­lis­tes amb vocació de ser el fona­ment del Barça de la pro­pera dècada, i final­ment, com a dar­rer ser­vei al club, ha alli­be­rat la consciència de Laporta per­dent una lliga que l’hipo­te­cava a un entre­na­dor que mai ha defen­sat com feu amb Frank Rijka­ard abans de l’arri­bada hiver­nal de Davids, o en plena decadència gru­pal per la jubi­lació anti­ci­pada de Ronal­dinho.

Els silen­cis de Laporta par­la­ven i Koe­man li ha posat molt fàcil, però si marxa, aquest no ha de ser un relleu qual­se­vol: Koe­man ha de sor­tir amb honors perquè ell sol ha sos­tin­gut el club quan no hi havia cer­te­ses, ha fet de por­ta­veu, de pre­si­dent, d’entre­na­dor i d’única figura amb auto­ri­tat durant mesos on la bui­dor era la rutina i els dub­tes el full de ruta. De totes mane­res, el reco­nei­xe­ment és com­pa­ti­ble amb l’evidència: l’equip no va gua­nyar el Gra­nada quan estava en joc el lide­ratge, va sor­tir acom­ple­xat quan tenia un duel a vida o mort amb l’Atlético i ha fet una segona part alar­mant al camp del Lle­vant quan dis­po­sava de la dar­rera bala per gua­nyar la lliga. En defi­ni­tiva, ha fallat quan ja no tenia la inèrcia de venir de baix i havia de pren­dre la ini­ci­a­tiva, o sigui, quan havia de ser coratjós per abraçar els pro­pis mèrits més enllà de l’espe­rança que donen les des­fe­tes ali­e­nes.

A par­tir d’aquí, aquesta der­rota en la Lliga serà a la llarga la millor notícia pel Barça perquè la pilota passa direc­ta­ment a la llotja: no tin­dran una mani­fes­tació si deci­dei­xen que no con­tinuï Koe­man i alhora, tenen la plena lli­ber­tat de dir “a pesar d’aquest final de lliga el nos­tre home serà ell”, i la veri­tat, després d’anys d’un pre­si­dent dimi­tit de les seves fun­ci­ons exe­cu­ti­ves, és d’agrair que els astres s’alineïn perquè Laporta pugui deci­dir amb tota pau qui ha de defen­sar el seu pro­jecte des de la ban­queta. La meva res­posta és clara: qui tenia pen­sat abans de la der­rota del desem­bre a Cadis? Doncs aquest ha de ser l’home.