El juliol del 1990 Luis Milla abandonava el Barça amb 24 anys i fitxava pel Madrid després de cinc lligues consecutives de la Quinta del Buitre; així doncs, prenia objectivament el camí de l’èxit mentre desertava de copes monàrquiques amb forma de salvavides. Per què va marxar? Senzill: no acceptava les condicions contractuals de renovació proposades per Cruyff i aquest, seguint l’axioma d’aquí mano jo i encara em tocaries els nassos, el va allunyar a la graderia com a mostra explícita de qui marcava les pautes econòmiques del club. En definitiva, Cruyff va fer de Cruyff i Milla va marxa cap al Bernabéu deixant l’afició acollonida en veure l’estendard del planter reforçant un Madrid llegendari. Quina fou la conseqüència d’aquest moviment? Entre d’altres, que la fuga de Milla va habilitar l’espai perquè el 16 de desembre del 1990 un noi de 18 anys debutés al Camp Nou. Si, estem parlant d’en Josep Guardiola. A partir d’aquí, la història la sabem tots: esclata el Dream Team, Milla viu set anys a Chamartín amb el botí relativament escàs de dues lligues, i evidentment, no desgranarem de la carrera de Guardiola perquè no disposo de tant de temps per poder fer l’article.

Conclusió d’aquest petit repàs històric? Algú faria bé d’explicar als representats de l’Ilaix qui era Luis Milla i fer-los entendre que un adolescent amb una dotzena de partits al primer equip no pot iniciar una pugna amb el seu club, més que res perquè si amb divuit anys escoltes els cants de sirena dels que et prometen les mines del rei Salomó, doncs amb vint-i-cinc reivindicaràs la urgència de posar el teu nom a l’estadi per compensar els favors prestats. Així doncs, endavant amb el mètode Cruyff d’ajudar els joves i els seus representats a trobar el seu lloc al món real, i si després del toc d’atenció segueixen amb els diners immediats com a norma de conducta, doncs cap problema, porta i ves on vulguis a portar el teu modus operandi.

En definitiva, perquè ho entenguin els que manegen els fils de Moriba: preferim el vostre triomf en territori aliè que no pas suportar nens sortits de casa amb actituds d’estrelles de rock quan encara no han gravat un disc decent. Conseqüentment, si marxeu la vostra partida ajudarà a marcar tendència de club, i si us quedeu acceptant les condicions de l’entitat, també. No ho oblideu, ha de manar el Barça, sempre.