Després de l'escrit d'opinió del Sr. Alfred Julbe, tenim més clar que mai que la decisió que vam prendre des del Club Bàsquet Sant Josep de no pensar en ell com a entrenador ha estat un gran encert. Per sort, vivim en una societat democràtica i un club té dret a prendre les seves pròpies decisions. El mercat és del tot lliure i tots els clubs poden escollir lliurement qui els ha de representar; en aquest cas, a la banqueta com a tècnic.

No podem entendre quin és el motiu que porta el Sr. Julbe a creure que ell és el més qualificat per entrenar el Sant Josep en detriment de qualsevol altre entrenador. Creiem que la reacció del Sr. Julbe no deixa de ser una gran falta de respecte cap al nou entrenador del Sant Josep. Si tots els entrenadors que durant aquestes setmanes han estat oferts al club tinguessin la mateixa actitud, no hi hauria prou pàgines als diaris gironins.

El Sr. Julbe no entrena a Girona des de l'any 1993 i no recordem un escrit similar durant tot aquest temps. Per tant, volem suposar que les juntes directives anteriors també pensaven exactament igual que nosaltres.

Al Sr. Julbe no el veta Joan Roca, ni Francesc Ferroni, ni el club. Creiem que és el bàsquet en general el que el veta, ja que cap dels equips d'ACB, de LEB Or, de LEB Plata i ni tan sols d'EBA creuen que sigui l'entrenador ideal per al seu club.

També diu de passada que els membres de la junta hem exercit una pressió desmesurada sobre els representants polítics i que aquests estan preocupats per la manera de portar el club «com un grup d'amics». Doncs bé, creiem que ha quedat molt clar durant aquestes temporades que la relació entre el club i les institucions ha estat exemplar per les dues parts i sempre hem anat a una, i així s'ha manifestat públicament tant per part de l'Ajuntament com de la Diputació, en nombroses ocasions.

No hem d'oblidar (i el Sr. Julbe ho fa) que aquest «grup d'amics», tal com ell ens anomena a la junta, de manera despectiva, es va posar al capdavant d'una situació molt delicada quan el club d'elit de la ciutat desapareixia després de la davallada d'Akasvayu. Aquest mateix «grup d'amics», que d'una manera totalment altruista i amb ganes de no deixar caure l'esport que tant estimem, hi estem dedicant molts esforços, moltes hores, hores que deixem de dedicar a les nostres pròpies feines i sobretot a les nostres famílies, i tot, per ajudar a la «família del bàsquet».

Li volem recordar que aquesta junta va fer públic fa unes setmanes que el CB Sant Josep Girona s'obriria a la ciutat, donant la possibilitat de fer-se'n soci i poder participar de manera activa en les assemblees. També hem de dir-li que de la mateixa manera que a vostè el paren per la ciutat i li pregunten per què no és l'entrenador del Sant Josep, a nosaltres també ens paren i ens diuen que si l'entrenador és el Sr. Julbe es donaran de baixa del club. Ens agradaria recordar-li que durant la temporada de LEB Bronze mai ens va oferir la seva ajuda, i que ni tan sols n'era abonat. I li fem memòria de les paraules de Darryl Middleton el 22 d'abril del 1999, a El Punt, quan va declarar que la seva relació amb Alfred Julbe era «irrecuperable». Tractant-se del nostre referent, cal tenir-ho present.

Pel que fa a la seva obsessió cap al Sr. Joan Roca, volem dir-li que l'estima d'en Joan cap al club és d'un grau tan elevat que en moltes ocasions posa en risc la seva pròpia feina per tal de defensar el club de la seva ciutat.

Costen de creure les seves paraules quan diu: «Crec moltíssim en la llibertat d'elecció.» No és el que es desprèn de tan trist escrit d'opinió. Si vostè vol, i amb tots els contactes que diu que té, li serà molt fàcil: només ha de presentar-nos un grup de gent seriosa amb un projecte amb cara i ulls, amb ganes de substituir-nos. Tots i cadascun dels membres d'aquesta junta directiva acceptarem de bon grat el traspàs de funcions i llavors vostè podrà ser l'entrenador.

De la mateixa manera que vostè és prescindible, també ho serem algun dia els membres d'aquesta junta.

(*) President del CB Sant Josep Girona.