L’EDITORIAL
L’exemple de Serena
Els darrers minuts de la carrera de Serena Williams, a pesar de la derrota en l’obert dels EUA davant de l’australiana Ajla Tomljanovic, són en certa manera un fidel reflex del que ha estat la seva brillant trajectòria, un camí d’èxits majúsculs i talent però també d’esforç, perseverança i motivació. A punt de fer 41 anys, amb un físic limitat i amb absolutament res per demostrar, la nord-americana, la millor de tots els temps amb 23 grans eslams, va lluitar fins a l’extenuació, salvant cinc pilotes de partit amb un 5-1 en contra. Un exemple, com ella mateixa ressalta, de la passió que ha posat sempre dins d’una pista en una vida professional que va iniciar el 1995 amb només 14 anys i en què també, lògicament, ha acumulat derrotes i errors. Serena, però, s’hi ha deixat sempre l’ànima, amb cops i crits plens de potència que han intimidat sovint les rivals i que alhora han inspirat diverses generacions de jugadores que s’hi han emmirallat. “Ens has inspirat, ens has desafiat, ens has fet més fortes. El tennis no serà el mateix sense tu”, il·lustrava en el seu compte de Twitter la veterana txeca Petra Kvitova, doble campiona de Wimbledon i una de les tennistes més estimades del circuit. Fora de la pista, la petita de les Williams tampoc no ha passat mai inadvertida i s’ha rebel·lat contra el racisme i el classisme que les veia a ella i a la seva germana com intruses que provenien de les pistes públiques d’un comtat de Los Ángeles.
El seu currículum és més llarg que un dia sense pa i, de fet, es pot considerar que és la darrera gran dominadora del tennis mundial femení, de lideratge itinerant des que ella va abaixar el nivell. Naomi Osaka semblava predestinada al tron però ha tingut angoixa; Ashleigh Barty s’ha retirat quan feia camí per bastir una trajectòria sòlida al capdavant i ara sembla que la jove polonesa Iga Swiatek podria acabar amb l’anarquia però caldrà esperar abans de fer una afirmació categòrica.