L’EDITORIAL
El Barça, a posar llum i protegir la reputació
Els pagaments del Barça a una empresa de l’exàrbitre José María Enríquez Negreira que investiga la fiscalia són cridaners i conviden a generar soroll. Poques vegades hauran tingut tanta carnassa a Madrid, on ja es demana, sense esperar el camí que facin la fiscalia i l’Agència Tributària, que no quedi impune. El Barça fa i farà bé de protegir-se, però convindria també que aclarís uns quants interrogants per dissipar l’ombra de dubte que genera el cas.
La clau no és que el club rebi assessorament arbitral. Ho fan la majoria, ja sigui amb empleats en nòmina o contractant serveis externs. El problema és el preu desmesurat que s’ha pagat pel servei i a qui s’ha pagat. Que Enríquez Negreira fos vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres mentre una empresa seva cobrava per assessorar un club genera un conflicte d’interessos molt difícil, si no impossible, de justificar per part de l’exàrbitre, que és qui ha rebut la inspecció d’Hisenda –li va detectar irregularitats en la tributació– que ha generat la inspecció. El primer focus és ell.
La relació és cara, lletja i, tot i que la investigació se centra entre el 2016 i el 2018, diverses directives reconeixen que es va allargar durant molts anys, amb diferents mandats i diferents presidents. Això és el primer que hauria d’aclarir el Barça. Quan va començar tot? Han passat auditories, due diligence i forensic. S’han analitzat detalls i han sortit factures entre anecdòtiques i ridícules. I fins ara no havia transcendit res d’això. Si realment fa tants anys que dura, ho sabien tots els presidents? Sabien que l’empresa que tenien contractada era propietat d’un càrrec arbitral en actiu? Èticament, si més no, costa d’explicar.
Res fa pensar que s’hagi afavorit o volgut afavorir el Barça amb els arbitratges. Però només el fet de relacionar el club i l’estament arbitral en un cas que s’està investigant obliga el club a protegir l’honorabilitat i la reputació. Amb contundència, i amb les explicacions que faci falta. Com més llum hi posi, millor. No n’hi ha prou d’apel·lar al victimisme.