Ja han sortit els sepulcres blanquejats, les rates de sagristia, els blanquejadors dels de sempre, els miserables que han tret el cap del seu cau de rosegadors amb la luxúria descontrolada de qui apunta el delicte aliè sabent perfectament el funcionament del mateix. Ja sabem qui són, els servils del règim, els que no fan periodisme real sinó que treballen com a portaveus encoberts del primer gran club estat que ha tingut el futbol: l’entreteniment d’un règim dictatorial que tenia el Madrid com el circ necessari per complaure els caps de setmana de la població.

A partir d’aquí, és preocupant veure Laporta encobrint Bartomeu, el president de l’herència enverinada, perquè resulta que realment no està protegint la veritat sinó que s’està cobrint les espatlles perquè si tires enrere arribes al seu primer mandat, on curiosament, a la directiva hi havia el triumvirat de Laporta, Rosell i Bartomeu. Dit d’una altra manera, el Laporta del 2023 està salvaguardant l’honor del Laporta del 2003. Al·lèrgia absoluta a aquest gen convergent incrustat a la societat catalana que es remet a una manera de fer que tots coneixem massa bé: zero excuses.

Però no ens enganyem, és compatible exigir responsabilitats ètiques al club i a les diferents directives que han realitzat aquestes pràctiques de dubtosa moralitat, amb no deixar ni un moment, però ni un sol moment, que els llepons mediàtics del poder de Madrid, els llimacs amorals que han construït una mur silenciador perquè les merdes del seu terreny no surtin a la llum, ens donin lliçons de com s’han de fer les coses mentre senten càtedra sobre la llibertat periodística. No senyors, una part de l’Espanya periodística està completament contaminada per la pesta bubònica del poder, i la revolta ha de ser precisament contra aquest exèrcit de la calúmnia que aprofita les merdes que nosaltres hem de resoldre per enfonsar-nos encara una mica més: Laporta ha de donar explicacions sense les ximpleries de si és el moment o no, i els altres, callar perquè de tanta porqueria que han hagut de menjar amb prou feines poden parlar.