Quina colla de mariques
Arran de la declamació de Jakub Jankto del dia 13 de febrer difosa amb una filmació de 44” en el seu espai de la xarxa de conformació social propietat del senyor Musk, el sucursalisme informatiu subsegüent va escampar pel món la nova que aquest jove txec cedit a l’AC Sparta Praha fotbal, a.s. (el nostre Sparta de Praga) havia estat el primer jugador de la primera divisió espanyola (sembla que la seva fitxa és propietat del Getafe Club de Fútbol, S.A.D.) a reconèixer-se públicament amb les paraules homosexual o gai, depenent de la llengua emprada pel traductor de l’anglès amb què el futbolista professional s’identificava.
La filmació, sòbria, fons negre, samarreta negra, 2 primers plans, un de cara i un de perfil (filmat per dues càmeres, doncs) i diria que llegint un teleapuntador, estava tan ben preparada –fins i tot el moviment d’ulls final, amunt i avall com qui llença al cel el pes que s’ha tret de sobre–, i la repercussió, tan carregada de tòpics que hom tem que la pulcritud de la posada en escena no respongui una mica a la precaució per la censura i força a la propaganda.
De la mateixa manera com cal tenir cura a l’hora de parlar de terrorisme, perquè la raó d’estat en dicta la semàntica (amb un revisionisme històric criminal) i de les seves víctimes (amb una llei igualment dirigida que priva d’assenyalar els excessos de la imposició oligàrquica), les paraules amb què es pugui parlar de l’exposició pública d’una manera de ser, de pensar o d’identificar-se atribuïda ingènuament al sexe cal que passin pel sedàs del maccarthisme de l’època on som. I si aquesta vigilància d’haver de tenir cura d’allò que es diu no fos prou per adonar-nos que tenim una llibertat d’expressió força malmesa, tan sols cal que ens fixem que abans de no dir res que pugui rascar la pell fina de qui va pel món amb paper de fumar als dits per por de no embrutir-se –que vol dir de no convertir-se en una bèstia incivilitzada– convé manifestar l’adhesió indestructible al pensament majoritari.
Sí, és clar, té tot el dret del món aquest jove txec que juga en un equip txec cedit per una empresa esportiva espanyola a demanar en anglès als txecs i castellans que l’envolten que el respectin com és i el deixin viure amb la seva coherència; sí, i qui no ho tingui per evident, que els drets són per tothom, que s’ho faci mirar; sí, hi té tan dret com és indigne que qualsevol persona hagi de fer un acte de valentia per poder sobreviure tal com és enmig de la manera de parlar dictada pel servilisme.