El gran fuig a l’habitació per llegir Sin noticias de Gurb quan ja res fot gràcia, la meva dona rega irritada les plantes del jardí amb aigua comprada al supermercat, les nenes segueixen a la seva perquè no juga l’Alèxia Putellas, i el petit, doncs res, dona pel sac independentment de si patim un bombardeig o celebrem la nit de Nadal entorn del pessebre. Davant d’aquest context de diàspora familiar em quedo catatònic suportant l’agonia de si cau el cinquè. Som a setmana Santa i és un moment d’aquells de penitència personal, de flagel·lació voluntària davant la solitud del culer cridat a l’angoixa eterna, però a diferència de la resignació cristiana, el suplici ve acompanyat de retrets individuals i col·lectius.

Un cop adormit el dolor, amb la serenor del Divendres Sant, un relativitza les penes perquè escolta que pitjor ho tenia Jesús, i comença a fer l’anàlisi fred del panorama. Quina derrota més positiva per fugir d’un doblet que faci de cortina de fum de les mancances de l’equip. Quina urgència teníem de comprovar que Ansu i Ferran no són una alternativa real per Xavi i que realment, Ansu ha d’agafar la porta de sortida perquè si té un pare acomplexat que es posa nerviós perquè el nen no juga, no vull ni pensar com es posarà aquest senyor si un dia el seu fill rendeix al nivell adequat. Xantatgistes fora, i si a més, l’extorsionador en qüestió ja es deixa veure quan les coses no funcionen, faríem bé de visualitzar com actuaria en cas contrari. Ilaix Moriba sempre a l’horitzó. D’altra banda, ja comença a ser hora de dir-ho clar: Ferran Torres va arribar quan no teníem res on agafar-nos i realment no fa el pas endavant a pesar de ser voluntariós. Fitxatge cagada amb una milionada pel mig quan no podíem pagar ni la brigada de neteja de l’estadi. Ras i curt, no marquen diferències en un club que sempre s’ha construït de mig camp en endavant com a punt de partida estructural de tot plegat: necessitem més talent.

Són la causa del problema? No, ni de bon tros, però el Barça no es pot permetre mitjanies allà on es requereix excel·lència, perquè al final, la notícia no ha estat haver perdut 0 -4 contra el Madrid, realment la bomba va ser guanyar 0-1 al Bernábeu i 2-1 al Camp Nou gràcies a una feina excelsa de cirurgià de Xavi per aconseguir dissimular les mancances amb la força del conjunt, i aquí entren també veterans a qui se’ls fa un context a mida. Conclusió: aquesta lliga és un miracle i és la forma més estupenda de seguir construint la recuperació del club, i això passa, evidentment, per ser contundent amb qui no fa el pas endavant exigible per jugar al Barça. Siguem valents, i si de pas fem caixa, doble premi.