Allò de Baena
Ara que torna la lliga, tenim un nou reclam, un concepte que, qui ens ho hauria dit anys enrere, hem d’anar vigilant i actualitzant. Les inscripcions. Resulta que una cosa és fitxar i l’altra, inscriure. El gran maldecap del Barça, però no pas exclusiu seu, ni de bon tros. Se celebren i tot, les inscripcions, com si fos un títol, o potser més i tot si el trofeu és dels menors. Per tant, aquesta setmana haurem d’estar pendents de quants jugadors poden inscriure els clubs per començar la lliga, bo i sabent que fins que no es tanqui el mercat –un cop s’hagin disputat ja tres jornades, una incoherència que es critica sempre durant la segona quinzena d’agost i no es fa res fins a tornar a lamentar-ho al cap d’un any– res serà definitiu. Hi ha uns quants clubs escanyats que fan equilibris per fer entrar en el pressupost salarial els futbolistes i, com ja ha passat darrerament, és probable que alguns jugadors siguin baixa aquest cap de setmana no pas per cap lesió ni cap refredat, sinó per problemes d’inscripcions. Fins i tot n’hi ha que no tenen clar fins a última hora, poc abans del partit, si estan inscrits o no. Tot molt normal.
En aquesta arrencada de la lliga, hi havia un altre interrogant: la jornada en què podria tornar a competir Fede Valverde. Com que es va demorar, tot i que l’agressió del futbolista del Madrid a Álex Baena va ser el 8 d’abril, tots vam assumir que el càstig tindria efecte aquesta temporada que tot just comença. Fins a finals de juny no es va saber que la proposta de sanció que el jutge instructor feia al comitè de competició era de cinc partits, molt barata tenint en compte la gravetat de l’agressió i els precedents d’altres casos. Havíem llegit, i sentit per exemple del mateix Tebas, que la hipòtesi de la provocació no podia ser un atenuant en un cop de puny etzibat al pàrquing, amb temps per haver baixat les pulsacions i passat per la dutxa. Però encara no ho havíem vist tot. Fa quinze dies, ens assabentàvem que ni cinc partits, ni quatre ni un. El comitè de competició decidia arxivar la denúncia contra Fede Valverde, agafant-se al fet que el jutjat d’instrucció de Madrid on Baena havia denunciat el cop de puny no havia fet cas al jugador del Vila-real. Que la via penal no hagués agafat recorregut era argument prou sòlid, pel comitè de competició, per no sancionar Valverde. Més barat que qualsevol vermella. Immaculat. El Bernabéu pot començar a preparar –té temps, perquè ha tornat a demanar jugar a fora les tres primeres jornades– un homenatge a Valverde. O fer-lo doble, amb Vinícius, l’altre model a seguir.
Se’n van sortir amb el brasiler, i se’n surten amb l’uruguaià. En saben. I tenen aparells molt potents que, de manera més matussera o més sibil·lina, influeixen i pressionen. Del capítol Valverde –ni sé què li va dir Álex Baena ni defensaré a cegues l’exjugador del Girona–, em va cridar l’atenció, un parell de mesos més tard, un detall que sé que és molt menor, però més simptomàtic que anecdòtic. El diari imprès més llegit de l’Estat espanyol feia el 14 de juny una entrevista al president del Vila-real, amb aquest titular: “Fernando Roig: “Con lo de Valverde y Baena estuve a punto de largarme a Estados Unidos.” A la portada, la crida de l’entrevista era a la part superior, amb un lleuger retoc al títol: “Con lo de Baena estuve a punto de irme a EEUU”. Soc de posar-me tan poc com puc en la feina d’altres mitjans. Cadascú se sap el que té i com ho gestiona. De fet, em va encuriosir, per l’enginy, més que enutjar. Tenia el seu punt divertit, obviar Valverde al titular de portada i convertir l’agressió en allò de Baena, posat en boca, a més, del president del Vila-real. Detalls.