Bordalás, el bordegàs
Lamento profundament que el Barça no marqués a Getafe perquè hauria escrit exactament el mateix i hauria estat més fàcil de fer-ho creïble, però igualment ho intentaré. Des de diumenge tinc tres objectius a la lliga. El primer, que la guanyi el Barça. El segon, que el Getafe baixi. I el tercer, que penja de l’anterior, que Pepe Bordalás (Alacant, 1964), l’entrenador del conjunt madrileny, tingui el seu futur professional com més lluny millor, a la lliga del Vietnam o més enllà.
Xavi potser no és un sant, però té més raó que molts canonitzats. Del Getafe-Barça se’n poden editar els highlights suficients per fer una falca –ruletes de Pedri, la combinació Lamal-Ansu, la classe de De Jong o Gündogan...–, però com a partit causa vergonya aliena. Si Xavi i Bordalás eren en la mateixa reunió tècnica d’arbitratge prèvia a l’inici de la lliga, és una evidència que el tècnic del Getafe va llegir més bé entre línies... o tenia alguna informació privilegiada.
De la mateixa manera que és legítim jugar perquè no es jugui, perquè de 115 minuts de partit n’hi hagi 60 de joc efectiu, també és justificable desitjar el més absolut fracàs a una proposta que es preocupa per esgarrapar 15 segons cada cop que la pilota s’atura, per ensinistrar els aplegapilotes a ser diligents o no en funció del resultat, per mitificar antifutbolistes com Damián (sense targeta fins al minut 81), per rentar de vestigis de bon tracte amb la pilota homes amb passat blaugrana com Aleñà o el Choco Lozano i armar-los amb destral i punyal, per provocar mitja hora el rival més babau de tots (Raphinha) i respirar una estona amb superioritat. Fes 50 faltes però després de cada una llança’t a terra com ferit de gravetat. Que l’àrbitre dubti, que es guardi la targeta i, per sobre de tot, que no es jugui amb cap continuïtat. El màxim exponent de la impostura futbolística.
Bordalás no enganya. No ho ha fet mai i per aquest motiu té el rol que té i és respectat, fins al punt que menjar-li l’orella al quart àrbitre li costa l’expulsió a Xavi però ell en surt indemne i aquest cap de setmana tornarà a dirigir amb impunitat. Fa anys que s’ha guanyat aquest article. És un negacionista del futbol, un entrenador prototípic del decadent i insuportable futbol pedra que propostes com la creativa modèstia del Girona (amb Míchel o sense ell) han deixat obsolet o, com a mínim, retratat com l’opció dels mediocres que no s’atreveixen a més. Bordalás no ha dirigit cap equip gran –una temporada en el València amb menys identitat de la història no és prou aval– i no ho farà si no és com a bomber a la desesperada.
A l’ínclit Tebas li correspon interrogar-se si el Getafe, Bordalás i algun deixeble destacat poden formar part del seu portfolio quan va a negociar drets d’imatge. Veient que la lliga ha de començar el 12 d’agost amb els estadis mig buits i unes calorades demencials que cada any aniran a més, jo ho tindria clar: lliga de 18 com més aviat millor i una manera de jutjar el futbol que protegeixi el talent diferencial de l’estrebada pel coll, la segada destralera i la llesca impenitent. La resta no m’interessa.
I ara, si voleu, parlem de les mans (!?) de Gavi i de la cambra frigorífica que hauria de ser durant algunes setmanes la casa de Soto Grado.