S’acaben de complir cinquanta anys del fitxatge de Johan Cruyff pel Futbol Club Barcelona. Se n’ha escrit molt perquè realment aquest fitxatge va canviar el club. Johan Cruyff va ser Déu nostre senyor a can Barça. Ho va ser perquè va decidir que seria el Barça el club on aniria quan marxés de l’Ajax, ho va ser perquè com a jugador ens va fer tornar a guanyar una lliga, catorze anys després, i ho va ser perquè com a entrenador va marcar tan fort el club que gràcies a ell el Barça va canviar de mentalitat i de l’“Avui patirem” es va passar a les quatre lligues i la copa d’Europa (no m’oblido de la Recopa ni de la copa del Rei de València que li va salvar el cap) i amb la seva filosofia va arribar el Barça de Rijkaard primer i, sobretot, el Barça de Guardiola, el millor equip de la història.

Però no va ser fàcil. De fet, el dia oficial del fitxatge de Cruyff va ser el 13 d’agost de fa cinquanta anys, a l’habitació 1043 de l’Alpha Hotel d’Amsterdam, on es van reunir Johan Cruyff, el seu sogre i representant Cor Coster, l’entrenador del Barça Rinus Michels i, en representació del club, un personatge clau del qual se n’ha parlat molt però no prou: el senyor Armand Carabén, gerent de la junta d’Agustí Montal. Cruyff va arribar amb la seva dona deu dies després a Barcelona, però no va poder debutar amb el Barça fins al 28 d’octubre del 1973, contra el Granada: un 4-0 amb gols de Johan (2), Marcial i Sotil.

El Barça anava al darrere de Cruyff des de quatre anys abans, quan semblava que s’obriria la porta als estrangers a la lliga espanyola. Precisament no va passar perquè es va publicar que Cruyff fitxaria pel Barça. Van passar quatre anys i ho va fer i va dir que només aniria al Barça, encara que el Real Madrid va posar-se pel mig. Això els culers ho van tenir sempre en compte. De fet, quan s’hi van posar en contacte, l’entrenador era Vic Buckingham, que l’havia entrenat a l’Ajax. Johan, amb l’Ajax i com a jugador, va guanyar 8 lligues, 5 copes, 3 copes d’Europa, una Copa Intercontinental i la Supercopa d’Europa. Amb el Barça va guanyar 1 lliga i una copa, igual que amb el Feyenoord, on es va retirar abans de tornar a l’Ajax, ja com a entrenador. Va guanyar la Pilota d’Or els anys 71, 73 i 74, ja com a jugador del Barça.

La federació va fer tots els possibles per retardar el fitxatge primer i el debut després. Dos mesos i mig de retard. Per això es van organitzar partits amistosos mentre el Barça, a la lliga, estava a baix de tot de la classificació el dia que va debutar Cruyff. Ja no va perdre cap altre partit i el 7 d’abril del 1974, guanyant 2-4 a El Molinón, es va proclamar campió de lliga catorze anys després. Els catorze anys de passar gana de La Trinca, oficialment titulat Un, dos, tres, botifarra de pagès. Els amistosos eren perquè l’holandès agafés forma física. Ho va fer. Va jugar contra el Kickers Off, contra l’Arsenal i contra l’Orense. El Girona va pactar un amistós per al dia de Tots Sants, dia gran de les Fires de Girona. I va tenir la sort que tres dies abans Cruyff ja va debutar a la lliga. A Montilivi el Barça va presentar un bon equip: Capó, Rifé, Costas, Torres, De la Cruz, Juan Carlos, Tomé, Marcial, Cruyff, Rexach i Sotil. També van jugar Carreño, Cos, Martí Filosia, Barrios i Mas. El resultat, un premonitori 0-5, amb gols de Rexach (2), Barrios (2) i Cos. El Girona va aguantar bé a la primera part. I allà vaig veure Cruyff en persona. Un somni veure el millor jugador d’aquell moment, el que acabaria essent un mite del Barça.