El millor del mercat
El Barça ha aprofitat el temps en aquest mercat d’estiu i sembla disposat a esprémer-lo fins a l’últim sospir. L’objectiu era pujar el nivell i la profunditat de la plantilla i resoldre les mancances de l’equip; la dificultat objectiva i palmària, la falta de calés i d’espai salarial per incorporar i inscriure saba nova, i el resultat, a hores d’ara, és els fitxatges de Gundogan, Oriol Romeu, Iñigo Martínez i Vitor Roque, les incorporacions dels cedits Abde i Fermín López, més la irrupció imponent del juvenil Lamine Yamal i està força encarrilada l’arribada cedit de Cancelo. No està gens malament, ateses les circumstàncies. Els tres primers són titulars en qualsevol partit. Íñigo reforça l’estratègia dels tres centrals, Romeu permet alliberar el millor De Jong i Gundo alimenta el joc interior i les alternatives del mig del camp de Xavi, que eren dues assignatures pendents de la temporada passada. Amb Pedri lesionat (una altra vegada), l’equip no va minvar com abans i les raons són la presència de Gundogan i els galons que De Jong ha fet seus. Abde i Fermín són talents emergents que aporten relleus i solucions alternatives i Lamine ha tirat a terra la porta del primer equip, amb 16 anys però en mode crac, fins al punt de fer oblidar, i celebrar, que Dembélé deixés una taquilla buida. Si arriba Cancelo, Xavi tancarà el forat negre que ha estat obert al lateral dret des del primer adeu de Dani Alves.
Dos reglaments
És el que hi ha. Les tres primeres jornades han deixat clar quin és el manual d’instruccions de l’arbitratge espanyol en aquesta lliga que comença. Hi ha un reglament, però si convé n’hi pot haver dos o els que calguin. Ho vam veure a Getafe, on l’equip de Bordalás va golejar en agressions i el Barça en expulsions i on l’àrbitre es va imaginar una mà per no xiular un penal clamorós a Araujo. Una setmana més tard, la mateixa ma va permetre a Bellingham encarrilar la victòria del Real Madrid a Almeria. Ben xiulat. El problema és que, hores després, el Barça va tornar a patir el doble raser contra el Cadis amb un penal a Lewandowski i un altre a Lamine, tots dos de llibre i reglament, però no per l’àrbitre, ni pel VAR. I la cosa no va millorar diumenge passat a Vila-real, amb un fora de joc de Sorloth (gol) i un altre penal cristal·lí a Yamal, combinats amb un gol sibil·linament anul·lat al Celta davant el Madrid. Queda dit. És el que hi ha. L’única resposta que val és al camp, com a Vila-real: si te’n fan tres, en fas quatre.
Lamine o Raphinha?
Mèrits, gestió de vestidor, confiança, protecció del menor, competència, motivació, estratègia de partit..., el caldo està servit i Xavi Hernàndez, el cuiner, sabrà els ingredients que pesaran més per decidir qui ocuparà la punta dreta de l’atac a l’onze inicial del Barça el proper cap de setmana al camp de l’Osasuna. La immensa majoria apostaria per Lamine Yamal, el nano, la sensació, la Masia, perillós, productiu, aplaudit i MVP a Vila-real, el talent que molts ja investeixen com a crac; o bé Raphinha, el titular, important la passada Lliga, però expulsat per mèrits propis a Getafe. Ell li va obrir la porta a Lamine, i ara qui és el valent que la hi tanca? A Xavi li toca buscar l’equilibri que beneficiï l’equip, perquè els necessita als dos.
