No és el lideratge que ve, perquè fa temps que l’exerceix. La temporada d’Aitana Bonmatí és per emmarcar, i el premi de millor jugadora de la temporada per la UEFA ha de ser només el pas previ al gran títol individual, la Pilota d’Or. És en absència d’Alèxia, que l’ha precedit en tota la col·lecció de reconeixements, que Aitana ha assumit més galons al camp, fent brillar com mai tota la classe que ja exhibia feia anys. Ara que la capitana torna a estar bé, fer lligar el seu retorn en plenitud amb el creixement consolidat d’Aitana és un dels molts reptes que tindrà Jonatan Giráldez. Alèxia, la primera que va explotar després de l’esperpèntica assemblea de Rubiales i els aplaudiments de la vergonya, és una icona. No cal comparar-les, però Aitana tampoc parla només al camp. I va trobar en la gala de la UEFA el millor escenari per a la reivindicació. Amb un discurs concís, directe i valent. El dia que tothom està pendent dels bombos de la Champions masculina, ni el present Erling Haaland ni l’absent Pep Guardiola; qui va acaparar l’atenció van ser Aitana Bonmatí i Sarina Wiegman. Benvingut sigui. La seleccionadora d’Anglaterra, perquè no quedés cap dubte que les vergonyes de la federació espanyola han traspassat fronteres. Aitana, alçant la veu a favor de Jenni i advertint que s’ha de treballar molt per superar els abusos de poder que pateixen les esportistes.

Sí, m’hauria agradat que una part del discurs fos en català. Temps i gales tindrà per acabar-nos d’enorgullir.