Barça, pas a pas
El Barça de Xavi va guanyar l’any passat la lliga. Va ser un gran resultat perquè a la Champions la sensació era en aquell moment encara que “no nos da para más”, que més o menys va ser el que va dir Messi després de les últimes ensulsiades que va haver de viure com a blaugrana a Europa. Guanyar la lliga i fer-ho amb una certa comoditat va venir donat perquè els grans rivals tampoc no es pot dir que estiguessin bé, tot i que el Madrid va arribar a les semifinals de la Champions, que va perdre contra el Manchester City, trencant aquella dita que els pitjors Madrid guanyen copes d’Europa. Aquest any, però, l’obligació de competir per la lliga i per la copa, però també per la Champions, hi és ben present. I la veritat és que el Barça de Xavi haurà de fer-ho, però la sensació és que encara està alguns passos per darrere dels grans equips europeus.
El Barça s’ha reforçat. I en teoria té millor equip, millor plantilla, que l’any passat. Però això no garanteix res de res. Il·lusiona un jove com Lamine Yamal, però cal recordar que només té 16 anys i que, tot i que és descarat i té una gran qualitat, no se li pot demanar que es carregui l’equip a l’esquena. Per això hi ha altres noms, encara que en els darrers temps Pedri i Gavi han hagut de suplir aquesta funció de líders de l’equip que haurien de tenir altres. Caldrà veure també com evoluciona De Jong, que ara té un paper central i estel·lar, sense Sergio Busquets, del qual ningú no parla, però que particularment s’enyora per tantes coses com donava, en l’equilibri de l’equip.
Oriol Romeu va ser un molt bon fitxatge. Jugador d’equip, donarà equilibri i Xavi el tindrà com un home necessari, que no vol dir fix. La seva entrega i polivalència són molt importants, tot i que està condemnat a fer una feina bruta que massa vegades no es valora. Gündogan és excel·lent i ja en parlarem més endavant perquè ningú l’ha de descobrir i, a més, ha volgut venir.
Els dos Joãos. João Félix és un gran jugador. Ningú no en pot dubtar. I el Barça pot treure profit de les seves desavinences amb un entrenador com Simeone. Cal veure si s’adaptarà a les necessitats de l’equip i al que li demani Xavi, però sempre cal agrair que sigui un gran jugador. Pot donar molt al Barça, de coses de les quals ara mateix té mancança. I és molt important l’arribada de Cancelo. Diuen que és incòmode si no es troba a gust al vestidor i no ho juga tot. Pel poc que li vàrem veure a El Sadar, no hauria de tenir problemes per jugar-ho tot. És un lateral. Dret o esquerre. I fa temps que el Barça no té lateral dret. Ben portat, aportarà molt en un lloc delicat i amb buits clamorosos.
Lewandowski farà gols, no en dubtin. I Ferran ha fet mèrits per tenir minuts i aprofitar-los bé, siguin o no d’entrada. Veurem si Raphinha creix o no, que haurà de fer-ho per ser important al Barça. De moment ha mostrat detalls però no continuïtat. De Ter Stegen no en parlo, perquè és garantia, i les altres peces fan que aquest equip sigui millor que el de l’any passat. Ara bé, no cal aixecar falses expectatives. El Madrid ha començat bé i amb decisions arbitrals sempre favorables, al contrari que el Barça. No és excusa, però... I a Europa val passar a la fase de grups i lluitar per tot, però sembla que encara falta alguna cosa per ser un equip temible a Europa com ho havia estat el Barça. Per tant, il·lusió i prudència, cosa difícil per a culers. A més, no es juga al Camp Nou, un inconvenient. O sigui que pas a pas.