L’inici de la Vuelta a Barcelona va ser un autèntic nyap, però això no evitarà que tant l’inici com el final de la cursa tinguin cert accent català. Ahir, o bé des dels dirigents del Jumbo Visma o des dels mateixos corredors, Roglic i Vingegaard van evidenciar que el guió fins diumenge és protegir Sepp Kuss perquè guanyi la Vuelta. Enrere queden els atacs entre aquests tres monstres que han passat per sobre de corredors com Evenepoel, Ayuso, Enric Mas i Landa, altres favorits, i que acabaran signant un triplet històric. La majoria d’aficionats i seguidors del ciclisme estan d’enhorabona, perquè després que Kuss hagi treballat durant els últims anys perquè els seus companys s’emportessin l’honor, prendre-l’hi ara a ell quan el tenia a tocar hauria estat una mala jugada, per dir-ho ben dit. De fet, qui sap si la pressió popular pot haver tingut un pes important a l’hora de fer prevaldre el sentit comú. Sigui com sigui, el millor gregari del pilot quan es tracta d’alta muntanya, i un corredor que transmet simpatia, es coronarà diumenge en una cursa de tres setmanes si no hi ha cap desgràcia, i a Catalunya també ho hem de celebrar. Kuss, instal·lat a Andorra, és des de fa molts anys un enamorat de les muntanyes catalanes, on s’entrena sovint. Especialment al Berguedà, però també –i per escombrar cap a casa– en zones del Ripollès. I mai ha evitat parlar bé de la nostra terra en públic. Sense cap dubte, farà més bona publicitat pels catalans ell sol que no pas aquella primera contrarellotge per equips pràcticament a les enfosques.