Catorze passades i un gol
Falta de Gumbau a Yangel. Llança llarg Gazzaniga i pilota perduda. Servei de banda del Granada. El Girona pressiona a dalt. Hernández per a Gumbau i aquest, cap a Villar, que esquiva el pressing, condueix i intenta assistir Lucas. Recupera Savio a tres quarts, la deixa per a Blind, aquest cap a Stuani, que al primer toc obre a Couto i assisteix a la dreta Portu. Li arriba la pilota a Aleix, que l’envia més enrere, per a Blind. Teva-meva amb David i cap a Miguel, que s’ha posat a dins, obertura a Savio a l’extrem, pilota a Portu a la mitjapunta, aquest per a Gutiérrez enganxat a la línia, la filtra interior per a Savio, que condueix cap al vèrtex dret de l’àrea després de driblar un central, la deixa per a Stuani, que passa a Couto, el brasiler retalla, i el quart del Girona.
Aquesta jugada seria meritòria en qualsevol moment, però encara ho és més si es produeix després del dos a tres de Boyé, quan es compleix el vuitanta-quatrè minut d’un partit que tenies guanyat i que en aquell moment començava a perillar. El més normal era defensar en bloc baix el que faltava per acabar o conservar la pilota i deixar passar el temps. Però el Girona de Míchel no està fet per a això. La personalitat d’aquest equip es defineix en aquesta jugada, tenir-la per atacar i seguir la idea de partit en qualsevol moment i qualsevol circumstància. Catorze passades i un gol que ens diuen que potser sí que és possible somiar en arribar a llocs que mai ens hauríem pogut imaginar. Amb aquest equip és difícil ser prudent.